Mama, por

He pensat moltes vegades en posar fi a aquest blog, perquè tinc la impressió que no el llegeix ningú, tret que envií l'enllaç, cosa que faig amb una o dues persones, i no sempre.

Però saber que puc posar-me davant l'ordinador i teclejar deixant anar el que no puc dir personalment a ningú -bàsicament perquè la gent ja en té prou amb les seves merdes- m'entristeix tant que no puc deixar-ho. Quan escric estic deixant anar emocions. Res a veure amb aquella/aquell que tecleja una màquina d'escriure fumant una cigarreta amb to seriós; si em fa gràcia ric, si m'emociona se m'omplen els ulls d'humitat. I ja no fumo des dels 33 anys.

Un dia deixaré d'escriure i sols els més propers sabran que ja no hi soc. Els escrits es perdran (no estan en paper ni soc mediàtic), l'únic consol que em queda és rellegir, fer retocs (sempre em sembla que en faig pocs) i convencem que està ben escrit. I ja.

Però avui he escrit una Carta de comiat, així que allà va, per a tots els que no em llegeixen:

“Vaig fent via perquè un dia no hi seré i m'haurà quedat pendent el comiat.

Aquells pocs que estan presents en la meva vida, gràcies.

Aquells amics de fa més de 40 anys que ens hem retrobat, una alegria i una reflexió que m'ha fet entendre com era de jove.

Aquella que, encara que ja no hi és, ha estat part fonamental de la meva vida, suportant-me i fent que baixés dels núvols, gràcies infinites. Sempre t'estimaré.

Aquells a qui estimo i veig, de tant en tant, sapigueu que us tinc present com si estigués amb vosaltres, encara que sigui aquell que treballa les festes senyalades, les vacances o els caps de setmana i no pot estar amb la seva família.

A tots els altres que no us ha importat oblidar-me amb rapidesa, tampoc us he trobat a faltar (res més perquè ja sou grandets).

Així, amb llàgrimes als ulls, us dic adéu. Sempre havia cregut que jo era especial i l'especial sou vosaltres.

Per cert, aniré per l'altre món fet un fantasma. Quan passi la pel·lícula de la meva vida pel davant (diuen els experts que això passa) ja em fixaré bé a qui visitar. Mama, por.”