Avinguda del Canal

Batalletes de Cap d'Any

Quan vaig ser conscient d'on vivia (a l'escola s'enfadaven perquè no em sabia el número de casa), el carrer era de terra, amb voreres, però el carril central era de terra. Els pocs cotxes que hi passaven (si, es podia jugar al carrer, una altra cosa que els pares et deixessin) podien anar en les dues direccions. Quan hi havia una riuada, el Prat era una Venècia i, en marxar l'aigua, al carrer hi quedava al mig les marques del pas de l'aigua, com si s'assequés un canal del riu i quedés allà imprès. Bé, no cal dir que el carrer es diu avinguda del Canal.

Amb l'asfalt, els cotxes van passar a una única direcció i ara, amb la classe política vivint del postureig, és un carrer per vianants. Evidentment, hi passen menys vehicles, però hi passen.

No hi ha remor de cotxes durant el dia, però a la nit, és una atracció perquè passin lentament i cridant a tot pulmó els que busquen, surten o no troben, un bar.

El calendari ens diu que marxa el 2023. Anem deixant enrere el present amb una falta absoluta de realitat, direcció que no sabem i sense mirar. Com el meu carrer, que era així, el van fer aixà, i ara d'un altra manera; amb edificis vells que enderroquen i n'aixequen de nous; amb veïns que desapareixen sense dir adeu i altres que venen sense dir hola.

Mi jugo un sopar que, al pas que anem, d'aquí a uns anys hi haurà gent acampada a l'avinguda del Canal, flamant passeig de vianants, perquè no hi haurà llars, ni mitjans per a tothom.

Ara, a la façana sols hi pixen els gossos. Tindran competència.