Ziga-zagues

Recordo aquell acudit on un conductor creu que tothom va contra direcció per l'autopista, quan qui va al revés, és ell.

Així em sento jo últimament quan vaig pels carrers de Barcelona. No passa el dia -o quart de dia- on em trobo situacions per mi anòmales, però que potser soc jo l'equivocat.

Qualsevol dia puja a la meva moto un motorista, perquè n'hi ha que s'apropen tant, que entren el meu espai vital i sols els falta dir bon dia i asseure's al manillar; una cosa així: el seu cul a la seva moto i les seves mans a la meva, anant fent ziga-zagues entre el nombrós públic motoritzat.

Una altra cosa que no entenc, i potser ho entès malament, que els autobusos, taxis i altres mètodes de transport, vagin passant sense control d'un lloc a un altre. No tenen ja un carril exclusiu?

L'altre que no entenc -sí, potser una mica curtet- que quan hi ha la presència d'una ambulància a la gent conductora li costi apartar-se. Qui ha d'anar allà dins perquè s'apartin? Un futbolista?

Fins i tot he vist cotxes avançar ambulàncies!

Tampoc entenc la meva precaució de no passar de velocitat, de no saltar-me un semàfor... aquell neguit de la multa que m'hauran fotut sense haver-me donat compte quan un "Fitipaldi" passa a 320 fent una sensació amarga de superioritat: no sols no l'enxampen com a tu, també si el pillen pot pagar l'astronòmica multa.

Fotet.

Però, està bé. Perquè, malgrat tot, millor això que l'atapeït i desesperant transport públic.