Plantejat si pots beure menys

Feia molt de vent. Els cabells anaven amunt i avall. Es va atansar al precipici per admirar el paisatge. 

De petit sempre ho feia. I no sabia dir què li agradava més, si les vistes o escoltar els crits dels pares quan cridaven "Collons de nen, vigila! No donis un pas mes, re-fotut dels collons!"

Havien passat uns quants anys i els pares ja no hi eren. Feia molt de vent. Els cabells anaven amunt i avall. Es va atansar al precipici per admirar el paisatge. 

Era prou gran per saber què havia de fer. Va caure i, durant una mil·lèsima de segon, va riure. Després, ja no ho recordava com havia anat a para al llimb.

Al morir les persones anaven al llimb i eren classificades i etiquetades -mes o menys com en la vida- però segons el motiu de la seva mort. En aquest cas van posar erròniament "Suïcidi".

Així que, en arribar al cel (si ni ha) amb aquella etiqueta al dit gros del peu dret, qui mana allà (si també existeix) va posar el crit al Cel però dirigit a la Terra:

- No! Aquest re-fotut home no es va suïcidar! Es que ho he de fer tot jo? Cagúndéu!

-Shhhh!!- Li van suggerir altres treballadors- qualsevol dia ens acomiadaran per culpa teva, pelut del dimoni.

Per evitar una mala classificació dels morts que arribaven, la solució va ser dràstica: fer obligatori que tots els habitants del planeta Terra escollissin la forma en la qual volien morir. 

Les autoritats, en previsió d'un allau de respostes, van fer una enquesta d'opinió en la qual destacava l'opció "dormint al llit" i "que no me'n adoni". 

Però, en realitat, allò va anar-se'n de les mans, perquè les respostes rebudes van ser tan "animals" que sols podien adonar-se que aquell planeta estava condemnat.

Exemples? Alguna de les respostes:

- Ah, però, què no soc immortal?

- Deixa'm en pau que jo no t'he fet rés.

- D'una hòstia tant gran que no senti ni dolor, anant a 300 per hora dintre d'un Ferrari, contra direcció i fent una "peineta".

- Al mig del escenari en un concert heavy. I que m'aplaudeixin i surti victorejat.

- Convidant a un creuer a 500 persones que no pensin com jo i enfonsant-lo en alta mar. Això si, que ho pugui veure des del cel. O bé, si, des de l'infern.

- Després d'una nit de farra al màxim. I sense pagar rés, tot gratis.

- Puc saludar? Tant me fot, ja ho pensaré quan em toqui.