Optimisme de viatge.

Vaig a avorrir-vos amb tota la sana intenció de fer-ho.

Remenant pels calaixos de la cuina, he trobat una caixa amb un estri a dins on hi diu: "Moulin à légumes nº1. Garantie 5 ans". Això m'ha fet reflexionar per la data de compra d'aquest aparell manual que, ben empaquetat i net, ha complert la seva garantia guardat com un tresor en un racó. Prova d'això, millor que el Carboni 14, la etiqueta de 3750 pessetes enganxada al seu llom. 

I com que estic en un blog de "quinapocafeina" ho he apropat al meu interès. Així que:

Després de buscar feina durant anys i anys. Després de seguir uns estudis cars i amb el xou d'anar a fer pràctiques ben lluny. Després de treballar del que calgui per portar mig sou a casa (a vegades menys) sabent que no hi ha possibilitats de renovació del contracte, o innocentment, fent de perseguidor de pastanagues (com quan em deien que em renovarien i no pensaven fer-ho ni farts de "Don Simó" o derivats) vaig rebre una proposta seriosa d'un ens oficial.

- Senyor Marcè, tenim una proposta que no pot rebutjar. Home.

Amb la experiència que ja tinc -per edat- vaig fer 1 segon i mig de reflexió. 

- Accepto.

- Vol saber de què es tracta, senyor Marcè?

- Digui'm Pep. 

Vaig entrar a l'oficina anant directament a seure a la taula de les llums i cartells. Enlluernat, sense veure bé la cara del meu interlocutor, vaig firmar més de vint o trenta vegades en diferents documents. Em van donar un tríptic amb les instruccions. El títol: "Obrir camins, explorar nous mons".

El dia 29 de febrer d'enguany, jo i uns quants milions més d'aturats -i altres deixalles- serem enviats al espai com ambaixadors de la Terra, a la recerca de nous mons i noves amistats. No cal treballar ni formar-se de rés. Només viure, colonitzar i gaudir del paisatge.

L'espai, l'ultima frontera...