No sé perquè s'enfaden.

Al atac! No sé perquè s'enfaden. 

Trobo de molt mal gust, ja no insultar, sinó tractar a la gent d'idiota versió profunda. Com en aquest cas. Us en faig cinc cèntims avia'm què en penseu:

Com sabeu, en la meva recerca de feina arribo a extrems patològics. Així que feia tres mesos que, via correu electrònic, una empresa de contractació d'infermers per treballar a Europa m'enviava setmanalment una oferta de feina que, sincerament, jo creia que donat el meu perfil no era per mi. Però es clar, de tant insistir, vaig pensar que potser em valorava poc; així que vaig enviar resposta.

Passats uns dies, em van trucar i citar per una entrevista. Un cop allà, una persona que es va identificar com infermera, em va fer un profund qüestionari. Per sort, no els importava ni l'edat ni experiència; si els estudis. En arribar a l'apartat idiomes, va produir-se el daltabaix.

- Quins idiomes parla?

- Català, que és la meva llengua materna, i castellà. Tinc nocions d'Anglès i Francès.

- I de Polac?

- De "polac"? Bé, matern. Títol oficial el C.

- No sap Polac? Què hi fa vostè aquí? És un graciós? Sap el temps que perdem amb bajanades com aquestes?

- Vostès van insistir tant que jo pensava que li deien "polac" al català...i jo, per tal de treballar, el que calgui. Bé que hi tenia que venir, no?

No em va donar ni la mà. Es va aixecar i va indicar-me a sortida. Com defecte professional meu, em vaig adornar que li havia pujat la tensió, doncs tenia la cara molt vermella.

Ja no rebo aquesta oferta. Quina gent. Au, vés.