divendres, 22 de març del 2013

Brots

Amb una tranquil·litat que arribava a parsimònia, el senyor president del Congrés es va aclarir la gola. Amb mà tremolosa va acaronar-se la corbata i va arribar al nus tot comprovant si no estava desfet. Va fer un primer intent de posar fi al silenci quan va alçar la mirada cap un punt indeterminat del seu davant, però no va arrancar. Instants després, amb la veu que va ser capaç de pronunciar, va dir-ho ben clar:

"Estamos saliendo de la crisis. Los famosos brotes verdes por fin florecen. Prueba de ello es que don José Marcé, ciudadano español de 50 años, esta trabajando desde el pasado 18 de febrero. No tiene tiempo por fin ni de escribir en su blog".
Grans aplaudiments de bogeria en una part del hemicicle. Crits d'alegria i suport. Potser algun "que se joda".
"Estamos convencidos que estamos saliendo de la crisis. Ahora ya puedo decir que es oficial".

Em vaig quedar de pedra. D'una pedra tant dura que no ho podia creure. Com podien fer-me servir així? I tot per un mes de contracte...
Anava a agafar una crisi d'ansietat però, intel·ligentment, vaig valorar que no era una bona opció. Vaig decidir per quedar-me simplement astorat. Sense expressió.

Urgentment vaig ser convocat a una roda de premsa. Tothom tenia el deure de saber de la meva felicitat, del meu treball profitós i dels meus plans futurs. 

Nerviosament, davant d'un fotimer de càmeres i micròfons, vaig encertar a posar-me a lloc les ulleres i amb un fil de veu tremolosa vaig dir: 
"Es un insult a la seva intel·ligència que els enredin amb la meva persona; si bé entenc que a algun de vostès ja els deu anar prou bé. No comprenc aquest rebombori, dons sols tinc contracte per un mes. Si això ja és sortir de la crisi...si que estan/estem fotuts. 
Per això, jo els dic solemnement que quan acabi el meu contracte, no penso demanar feina ni treballar mai més; convertint-me així en el model de ciutadà exemplar i contemplatiu que demanen els "nostres" estimats governants des del seu món irreal. 
Però, sempre n'ha d'haver un, facin fotos perquè aquesta cara de pa estarà en totes les manifestacions contra el que vostès representen".

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...