Miratges.

No vull sentir-me un mentiros: estic treballant. Però -sempre n'ha d'haver un- és un contracte de suplències d'una durada de dos mesos i poc. Serà pràcticament tot el treballat aquest any 2012, sinó compto amb les tres setmanes de "feinaputadamalpagada" de l'estiu.

No cal que faci festes. No em plantejo canviar el nom del blog. Tinc molt coll avall que serà un miratge més, una mica de feineta per no dir que no treballo una merda i, apa, un altre cop a viure del aire.  

Ara treballo, ara no. Dos mesos de feina i un any mirant les musaranyes. No em pensava que els estudis universitaris em portarien a aquesta situació.

Per aquesta raó he baixat les entrades al blog. Tinc diferents horaris, no disposo de temps, i la realitat de tornar a trobar-me davant d'una feina miratge em cansa i desanima. 

Una reflexió: perquè alguna gent que té feina "assegurada" està més pendent del que fem els nouvinguts que de la seva vida sexual, per posar un exemple? Com si nosaltres fóssim l'escapatòria als seus problemes. Creuen estar mal pagats, es queixen de tenir menys dies de vacances, no els agrada haver de tornar hores a l'empresa, es queixen que els treuen la paga de Nadal, els fan anar de bòlit amb els horaris...perquè nassos enlloc de viure la seva i defensar els seus drets s'entesten en complicar la vida dels altres, que ja prou complicada la tenim? Quin misteri més misteriós saber quina mena de missatges distorsionats passen per la seva dèbil ment.

Com li vaig dir a una companya de feina d'un hospital de tercer nivell a qui suplia en les seves vacances: "No cal que t'amoïnis tant per saber com faig la teva feina. Avui acabo el contracte i demà estaré al atur".
En canvi ella estarà allà, treballant, esperant tenir noves vacances, observant l'arribada de nous suplents a qui carregar una bona part -curiosament la més feixuga- de la seva feina.

Dons si, miratges del desert. Com un oasi frondós i refrescant que pots veure però que no existeix.