dimecres, 26 de setembre del 2012

Sa tia.

Posem-nos en situació:
Imagina que tu tens un blog com aquest. Imagina que tot el que hi poses és calcat al que dic jo. Bé, no cal emprenyar-se, fem-ho al revés: soc jo qui sembla que escriu el que tu penses. Però tot igual, que quedi clar, tu parles de les festes del teu poble i jo parlo de les del meu, en una ballen aixi i el l'altre aixà, però ballen, riuen, suen, beuen, s'adormen, salten, esbufeguen..., d'una manera sospitosament igual.

El cas és que ens coneixem. Ens llegim i ens tenim calats l'un a l'altre. Fins hi tot valorem positivament el treball del altre. Però, sempre n'ha d'haver un de però, amb una diferència: jo escric amb el meu "arial" i tu amb el teu "new roman".

El problema:
La crisi actual econòmica i de valors no econòmics, fa que hagin baixat el nombre de seguidors dels nostres blogs. I mira que, resulta, que amb això ens guanyem la vida.
El nostre respectiu ego vol estar per sobre del altre, tot i que ens admirem i respectem. Ens vigilem i copiem. No cal dir que no em tenim ni punyetera idea de com fer tornar els votants. Què podem fer? 
Ai, he posat votants en lloc de lectors? Vaja, ara ho canvio.

Solució:
Dons escenificar. Posar-hi cadires, llums, en definitiva, fer teatre! 
Ara hi poso que m'agrada la síndria, i tu dius que el millor és el meló. Tu que l'aviació és un gran invent, i jo parlo d'una companyia irlandesa de baix cost. I tot per a que? TEATRE! Cortines de fum per amagar la realitat: que no sabem com tirar endavant.

La realitat supera la ficció: un partit no independentista es llança a la piscina. El partit del Gobierno, tot i que parlen el mateix idioma ideològic, el rebat. Ara calia parlar d'això? No hi van haver temps millors, quan feien parlar l'Ansar en l'imtimitat? Ja ho sé, llavors no feia falta la independència, que ja es guanyaven bé les garrofes i era molt divertit anar a passejar per la "capital".

Ja no hi han retallades? Ja no hi ha atur? El futbol ja no funciona? S'han abaixat el sou? Pensen dimitir?
Cortines de fum per amagar la realitat. Els votarà sa tia, perquè jo no.

2 comentaris:

  1. Ni jo tampoc!
    Em fa una ràbia ara tothom parlant de la independència!
    Apa! Ja no tenim problemes... però algú s'ho creu? El que volen és aprofitar-se de la mani del 11-S per allargar la legislatura... quin fàstic! I molta gent entusiasmada... tenim el que ens mereixem.

    ResponElimina
  2. Milió i mig de persones manifestant-se al carrer i per gràcia dels "nostres representants" la seva veu ha estat utilitzada i apagada.
    No es poden possar d'acord els "senyors representants"...quins nassos (per no dir collons).

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...