Indefinit.

Va notar els primers signes d'indefinició de ben petit quan, en un partit de futbol de carrer, no sabia si jugar amb els nens de l'equip que l'havia escollit o anar amb els de l'altre equip. Els uns i els altres li agradaven. No es definia. I això es notava en el seu joc: era molt dolent.

Evidentment no en va fer cap cas, era jove i tant se li en fotia. Els únics que no ho veien normal eren els altres companys de joc, que evidentment el tenien per atontat. Però també eren joves, reien molt sense saber perquè i no feien més cas.

Aquesta bajanada inicial va anar creixent i va anar a més. Així, deia que era d'esquerres però quan parlava semblava de dretes. Era independentista però quan sortia d'Espanya no deia que era català, acceptant la nacionalitat que deia el seu passaport. No tenia novia perquè no sabia. En les reunions d'escala no deia res.  Quan li va tocar ser el president, es va vendre el pis. No pintava la casa perquè no sabia de quin color ni tipus de pintura. No mirava el futbol dons no sabia a qui animar. No va estudiar perquè no va decidir la carrera.  En el treball no parlava, fent crèixer així la sospita dels companys que era un enxufat. En els restaurants i bars demanava el que demanaven els altres, sent així la forma amb la que va poder provar la "paella" i el "gazpacho", i l'inici de la "seva" afició als bratswurst amb molta mostassa i la cervesa molt freda. I de postres un "bikini". 

Amb tot, no li dona importància. Es feliç vivint sense voler adonar-se de les decisions dels altres.