Independència.

Sempre he estat independentista. Ho tinc enganxat a dins com ser del Barça. Però -sempre ha d'haver un però!- fa temps que m'ho rumio i miro tot des de una perspectiva diferent. 

Seran els anys de més que porto a sobre o que el sol cada cop té més fàcil el camí per arribar fins la meva calba. El cas és que tinc molt clar que ens manipulen fins l'ultima molècula del moll de l'os.

El meu sentiment independentista es va anar forjant a partir de petites coses i detalls. Per començar l'escola: em van fer sentir igual que un extraterrestre pel fet de parlar català a casa. 

Però les coses van pujar de nivell quan m'explicaven -quasi sense voler- com li van clavar una bufetada a la meva avia per parlar català. O quan vaig saber que el meu avi havia estat presoner d'un camp de concentració francès pel fet de ser "roig".

Quan jo era jovenet, els de la falange del poble tenien permís per boicotejar les ballades de sardanes de la plaça. A més, feien córrer que tenien armes de foc, amb "permís" per dur-les i fer-les servir...

Un d'ells, company de la meva classe, aprovava sempre l'assignatura de "Dibujo" dibuixant una única bandera "rojigualda" onejant. Allà, un professor de qui recordo nom i cognom, feia burles dels que érem catalans. Això si, amb els nostres pares era un tros de pa.

I més coses que tinc guardades. Petites, però que juntes son forjadores de sentiments. Els concerts d'en Lluis Llach...

Ara una manifestació independentista que, penso que amb aquest propòsit, s'ha convocat pel 11 de setembre, ja s'esta convertint en l'exhibició dels nostres "representants". Una manifestació que alguns membres de la classe política ja s'han afanyat a preparar per manipular. Per exemple: "Nosaltres hi anirem, però no per la independència, sinó pel pacte fis..." DONS NO HI ANEU. No feu cap falta allà. 

Ja ho veig l'endemà: per uns, un milió d'independentistes que clàmen llibertat. Pels altres, un milió de catalans que defensen el pacte dintre de la seva estimada España. I també sortiran els que diran qualsevol cosa per tal de que la manifestació no sigui independentista. Coses com "bé si, eren un milió de persones, però cadascuna tenia la seva opinió per manifestar-se i no necessàriament l'independentista. Fins i tot he vist una família que estaba de visita a Catalunya i anava passejant".

Estic decebut. Polítics "nacionalistes catalans" sou un xerraires. Si de veritat voleu la independència, què espereu per demostrar-ho? No serà que sou "nacionalistes catalans" per anar vivint -i molt bé- del "cuentu"?