Cada any és Festa Major al meu poble. Enguany he llegit les ofertes d'activitats lúdiques i m'he sorprès, gratament, que no conec a cap dels grups que hi intervenen.
Poc amant de les activitats de masses, tampoc tenia especial il·lusió per trobar alguna cosa interessant; tinc una habilitat especial per fer altres coses o no fer res.
Ara, són altres els que han de sortir a divertir-se fins altes hores de la matinada sortejant borratxos i altres bèsties.
Són altres qui, junt amb un grapat de gent de la seva edat -molts amb fills petits- han de socialitzar i empassar-se totes les coses que es fan habitualment en una Festa Major, com per exemple, anar a sopar a un lloc on la resta de l'any no para ningú, però com està tot ple i s'ha de sopar fora, endavant les gastritis.
Reconec que mai, mai, m'han agradat les festes, ni les aglomeracions, ni les cues perquè sí. Sospito que això és la causa de la meva alopècia.
Reconec que soc un animal casolà, que gaudeix més d'escoltar música, un llibre -a ser possible bo- i un cafè, abans que entaular-me amb qui vulgui xafardejar amb la meva voluntària i solitària vida.
Apa, adéu-siau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.