Les restes d'un viatge

 

Després de tornar d'un viatge per Centre-Amèrica, motxilla a l'esquena, la meva visió petita burgesa de la vida va canviar. Sabia que amb el pas del temps moltes de les coses viscudes anirien perdent-se dintre de la pantomima i disbauxa general, tornant a ser el bròquil avorrit de sempre; però alguna cosa va quedar.

Aquella gent no tenia res del què nosaltres considerem bàsic, però vivien. Malgrat tot.

Una de les primeres mesures que vaig adoptar a la tornada va ser deixar de jugar a la loteria. Havia vist famílies senceres entrar junts amb el bestiar per la porta de casa: porcs, gallines... que pretenia/volia tenir de més del que necessito; però que no necessito.

Humilitat no vol dir debilitat. Ni indignitat. Burgesos cabrons!

Amb el temps vaig tornar a jugar. Però -sempre ni ha d'haver-hi un- vaig crear el meu propi organisme de loteries.

Un sorteig diari a 2 euros l'aposta. 10 números de 0 al 9. Per donar-li més transcendència, l'horari sempre seria les 22 hores en punt. Agafava un paperet i sorpresa!

Al principi, el primer premi eren 3 euros més el 10% de l'acumulat en el "pot" de no tocar altres vegades. Però com no tocava gairebé mai, vaig optar per mesures dràstiques:

Premi segur, segons l'aparició dels números:
0.- Sopar pizza. Et pots prendre un quinto o un gotet de vi.
1.- Surt a caminar 30 minuts. Si plou, 15. Ràpid i fent respiracions.
2.- Demà posa el despertador 5 minuts més tard
3.- Enhorabona! T'ha tocat el pot! Però deixa els 3 euros, sols t'ha tocat el pot, animal de glà!
4.- Endavant! Entrega demà la teva renúncia a l'empresa! Digués que t'ha tocat la loteria. Campió.
5.- Suïcidat. Però ara no, sòmines. Sense preses. Tens tota una vida per escollir quan!
6.- Demà truca a la feina i digues que no hi pots anar. Et coneixen; ho entendran.
7.- Primer premi! 3 euros més el 10% del pot! Que n'ets de collonut.
8.- Valora el fet d'estar viu i tenir idees. Dosificat, descansa. No pensis. Un petó.
9.- Enhorabona! Gaudeix de la teva soledat anant sol a tot arreu. Lladre!

Gràcies per haver arribat fins aquí. Si t'he deixat preocupat, ho sento. Jo també estic preocupat des de fa seixanta anys i m'aguanto (el riure).

Una abraçada.