Vaig a comprar; per allò d'omplir la nevera. Si, aquell estri que quan l'obres sempre té el llum obert. Més llum que molta gent.
La primera.
Doncs
que anant de camí al, en direm "Von Zona", la meva
ment dóna mostres de falta d'oxigenació i em fa pensar en les
eleccions dels EUA; amb la cosa que els magnífics americans trien
entre extrema dreta i dreta extrema. I que n'és de sorprenent que la
societat americana quedi resumida en una colla de milions de
pocavergonyes racistes i masclistes.
Però això ja va per tots:
Per què la gent escull representants que no defensen els interessos
de les persones? Són idiotes o què? O millor dit, què, sou
idiotes?
Notis que no m'hi compto.
La segona.
Va que em perdo.
Entro al "Von Zona" i després de posar-me gel hidroalcohòlic, saludo educadament a les caixeres. No em responen cosa que, per aquella estrella que no he tingut mai, ja n'estic ben acostumat. I fins als pebrots també; coses de l'edat.
Just darrere meu entren dos homes, uns 15 anys menors que jo, i m'avancen com si tinguessin pressa en comprar. Es paren davant meu, ocupant tot el passadís i parlant com si estiguessin al menjador de casa (seva, clar). Desconfiat, em sembla que ho han fet expressament. No em deixen passar. Bé, calen solucions i vaig per un altre passadís, però me'ls trobo davant un altre cop. Per mi que volen atracar el súper.
Jo vaig fent la compra i ells fan comentaris idiotes de les seves coses d'idiotes. Són maleducats i deuen ser marits i pares; els fills tenen uns exemples deplorables i les seves parelles -aquestes si- tenen a casa uns autèntics fills de puta.
La tercera.
En
pagar, cosa curiosa, els torno a tenir davant. Quan marxen dediquen
unes paraules a les dues caixeres que, si les hagués dit en
Fernando Simón, ja hauria demanat perdó públicament. Flipo.
Les dues caixeres no es donen per ofeses, és més, diria que els
agrada la bajanada que els han dedicat.
Torno a saludar quan
deixo les coses sobre la cinta. No em tornen la salutació. Amb mi es
veu que s'avorreixen. Pago. Dono les gràcies i me'n vaig.
Sóc
educat i per desgràcia em fan sentir massa educat. Si fos en Charles Bronson això no hagués acabat així.
Desídia. Tornarà a comprar allà sa tia.
En quina merda de societat dels collons estem vivint?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.