divendres, 29 de maig del 2020

Dies de fase 1 (i vermut)

Ja feia un temps que la inspiració estava sota capes de grassa i complaença. Allò començava a fer figa. L'editor, un poca-solta fumador i bevedor, estava histèric amenaçant de rescindir el contracte per les dues novel·les d'èxit mundial pactades a l'any que, aquest cop si, anaven camí de no veure la llum ni dels fanals.

Els amics, colla de cabrons, no deixaven de donar la tabarra amb:

"quan publicaràs alguna cosa bona per fi?"; "si no escrius no cobres, oi?"; Que estrany, quina manera de guanyar-se la vida, eh?"; Et podries dedicar a qualsevol cosa de profit com (poseu el que vulgueu) en lloc de perdre el temps tancat a casa fent veure que ets escriptor".

Per sort eren bons amics i es guardaven d'expressar insult o renec final. Allò que més amoïna que et facin "nyinyinyi" pel darrere.

Va tenir un flaix (què voleu sinó dona per tenir-ne més) i va recordar els inicis. Havia començat a escriure i els amics deien que ho feia bé i ell s'ho creia feliç doncs podia expressar idees de forma divertida i l'ajudava a superar la Barrera (si, amb majúscules) de tímid patològic. Escrivint feia alguna bona i se sentia bé.

Però ara no li calia autoajuda, havia de treballar, i estava enrevessat. Ho tenia tot al cap però era incapaç d'escriure una sola paraula.

Quan ja no sabia més que fer, va tenir una pensada: començar la segona part del primer llibre escrit per ell feia quaranta anys.

Magnífic

Ràpidament es va posar en marxa. No li va caldre llegir-lo un altre cop doncs el coneixia prou bé, tant les parts que li agradaven com les que no. 

Tot rutllava. Les paraules, les idees, fluïen amb força; trucaven al telèfon i no hi era; tot per la imaginació els lectors, els editors i les factures. Bé, les factures primer; el romanticisme a prendre pel cul.

Els personatges anaven prenent la forma que la primera part no els va donar i tot es desenvolupava amb normalitat. Semblava que per fi era capaç d'escriure alguna cosa.

Ara vosaltres:

A.- No has escrit encara la primera part de res. nyinyi.

B.- No he fet mai llibres, si relats llargs, i penso refer-ne algun que mereix ser restaurat.

Nota: aquesta enquesta està trucada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...