El nostre Matrix particular (però el de la primera entrega)

D'ençà que va començar l'estat d'alarma la meva vida ha anat de la feina a casa i de casa a la feina. Jornades de 12 hores amb més cansament psíquic que físic. Jornades estranyes on no sabies si l'endemà treballaries o no. Mirant la febre sense tenir-ne. Acomiadant avis amb qui t'unia una coneixença i amistat. Les primeres setmanes amb desconeixement, sense proteccions o amb proteccions casolanes; amb administracions dient que el personal de les residències no érem personal sanitari; amb impotència.

Potser per la meva habitual inconsciència, no m'importa contagiar-me. La meva feina te això, donar i no esperar a rebre. Si això fos una guerra, com semblava que volien, no estaria a casa esperant que passés, estaria al front curant, ajudant. No vull guerres, evidentment! Però dintre de les meves moltes deficiències hi ha una part de compromís que sols he pogut desenvolupar, modestament, sent infermer.

Però no sóc en Pep sense por, No sóc insensible. Ho sóc fins al punt que potser algú pugui pensar que sóc dèbil. Mira, no em coneixes; una merda.

I surto de treballar i trobo un univers paral·lel, de gent que fa espot, que s'apinya, que semblen desorientats, que per fi han deixat d'aplaudir i que en una gran majoria, demostren que aplaudien per tenir alguna activitat a la tarda. Ni sabien què aplaudien.

És trist veure com hi ha gent capaç d'empassar-se un gripau sense dubtar, fent cas a qui crida més, a qui aixeca banderes pel benestar d'uns pocs i treu el de tots. Això ja no es culpa dels mitjans de comunicació. Això ja és més profund. Això ja és ser part del sistema automatitzat.

Crec que visc en el món de l'engany global, d'una forma tan meravellosa que la millor defensa són els mateixos enganyats. I jo en formo part encara que no ho vulgui. Potser el fet de ser capaç de deixar-hi la pell per salvar els altres en sigui una mostra. I més quan hi ha a qui no l'importa cap existència.

No estem tan allunyats dels esclaus de totes les èpoques. Esclaus que no es revelen en cap moment de la història, que no guanyen mai.

Si volen ens maten com mosques.