divendres, 30 de desembre del 2016

Caminant per la platja

Com ja sabeu, un dels grans problemes que tinc quan surto a fer cames pel camí de la platja és que l'oxigen entra pel meu cervell i fa estralls. Ahir va ser una caminada bona, tant, que es va convertir en força estona de córrer. Avui també hi he anat però el mal ja estava fet. Ai las.

Preguntes per dur al camí de la platja:

Per què els ciclistes tenen predilecció per passar per on els diu que no passin?

Per què alguns ciclistes pensen que els caminants son toca collons a peu?

Si un indicador diu "minorar la marxa", què no s'entén?

Per què passen pel teu costat com si el mon s'acabés darrere el seu cul?

Com pot un ciclista de cames treballades treure tal quantitat de mucositat del nas fins plantejar-me seriosament vomitar?

Es possible córrer, parlar i mocar-se amb els dits sense tacar-se?

Homes, si pixeu al camí per una imperiosa necessitat, perquè no dissimuleu una mica? Cal posar els braços en gerra i mirar-se avall?

Allò que es veu a l'horitzó és la Castor? Cagün san florentino

Per què no hi ha un bar a la platja durant l'hivern?

Pronador, supinador o joquesequé?

Jo no soc perfecte, però mira que tu

Ens veiem cremant bambes (o estossegant).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...