Com
ja sabeu, un dels grans problemes que tinc quan surto a fer cames pel
camí de la platja és que l'oxigen entra pel meu cervell i fa
estralls. Ahir va ser una caminada bona, tant, que es va convertir en
força estona de córrer. Avui també hi he anat però el mal ja
estava fet. Ai las.
Preguntes
per dur al camí de la platja:
Per què els ciclistes tenen predilecció per passar per on els diu
que no passin?
Per què alguns ciclistes pensen que els caminants son toca collons a
peu?
Si un indicador diu "minorar la marxa", què no s'entén?
Per què passen pel teu costat com si el mon s'acabés darrere el seu
cul?
Com pot un ciclista de cames treballades treure tal quantitat de
mucositat del nas fins plantejar-me seriosament vomitar?
Es possible córrer, parlar i mocar-se amb els dits sense tacar-se?
Homes, si pixeu al camí per una imperiosa necessitat, perquè no
dissimuleu una mica? Cal posar els braços en gerra i mirar-se avall?
Allò que es veu a l'horitzó és la Castor? Cagün san florentino
Per què no hi ha un bar a la platja durant l'hivern?
Pronador, supinador o joquesequé?
Jo no soc perfecte, però mira que tu
Ens
veiem cremant bambes (o estossegant).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.