Soc
i vaig ser un mal estudiant. Si per exemple tenia un examen
d'història, dos dies abans era capaç de començar a llegir "El
Quijote" enlloc de fer la feina. Però tranquils, un cop acabada
la prova deixava la lectura d'aquell tros de llibre aborrit i
sobrevalorat fins la propera ocasió.
Confesso
que no he llegit mai sencer "el Quijote" tot havent
presentat un treball a classe. Què voleu? "Lectura i obligatòria" em fa perdre l'interès!
De
totes maneres, literatura era la meva assignatura favorita. Una de
les coses que hi vaig aprendre de llegir llibres va ser que, per
poder ficar-se i dir el nom del porc a algú, primer s'havia de dir
alguna cosa dolenta teva. O bé, al final del llibre, deixar anar
alguna cosa que et lliurés de que et trenquessin la cara pel carrer.
Jo
he dit que era un mal estudiant. Vale?
Tots
tenim un conegut (generalment home, vés a saber perquè) que sap de
tot i més. Jo no dubto que hi hagi gent molt preparada però posar
en dubte els raonaments d'algú que ha treballat i estudiat a
consciència una matèria, és una forma indigne de relacionar-se amb
els demés. Penso que es pot donar opinió, escoltar, o com a mínim,
fer veure al teu altri que podrien ser les coses d'un altre manera,
però sense intentar convèncer que tot i els anys d'estudi i feina,
aquest amic o conegut vol que pensis que ets un ignorant.
Queda
dit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.