La volta

Després de més de 50 anys he aprés a prendrem les coses d'un altra manera. Abans qualsevol contratemps significava posar-me nerviós, malhumorat, impertinent i el pitjor, sabia com transmetre aquella merda a qui estava al meu costat.

Ara, si bé que a cops és missió impossible, he comprovat que encarant els problemes amb un somriure i una actitud positiva, les probabilitats de transmetre seguretat i pau (i no merda) son molt altes.

De petit somniava en, de gran, ser una persona calmada i afable. També imaginava que fumaria una bona pipa però, coses de la vida, vaig deixar de fumar fa 19 anys i ara ja no estic per tonteries.

Però, sempre ni ha un, no fa gaire vaig tenir un dia estrany. Em sentia neguitós i no sabia com posar-me. Una intranquil·litat sortia de dintre del meu cos des de un lloc a determinar. Notava una pressió al pit però la panxa em ronroneixava. Em notava cansat però tenia ganes de sortir a voltar i prendre una mica d'aire.

- Doncs vés a que et doni l'aire home! Marxa...! - Em van dir allargant la primera a.

Vaig fer cas -estic molt ven ensenyat- i agafant un bon abric, uns guants i un "gorro de boleta", vaig sortir a estirar les cames, destensar el cos, i prendre una dosi d'aire fresc.

La primera parada va ser a deu centímetres de la porta de casa (just pel lloc per on a casa tenim el costum de sortir al carrer). Un gos, amb amo lligat al darrere, hi havia pixat a la façana. Sense pensar-ho dos cops i cagant-me en tot, vaig entrar a casa per un cubell d'aigua calenta amb un rajolí de lleixiu. Ho vaig avocar a la pixada amb força, imaginant-me llençant-ho al damunt dels orígens de la humitat; en part gos i en part humana.

En tornar a sortir al carrer em vaig trobar al mateix gos i el mateix amo que anaven pel carrer deslligats l'un del altre. Ocasió que un dels dos va aprofitar per cagar lliurement i divertir-se espantant-me bordant mentre el bròquil de l'humà que l'acompanyava anava cridant de ben lluny que no tingués por, que el seu gos no acostumava a fer rés dolent.

Si. Un cop dins de casa ja no tenia neguit. Ni pressió ni nervis ni gana. Ja podia anar a dormir. 

I feliç.