Si Si

Demà aniré a votar pel 9N.

Serà un vot crític, doncs un fil de veu interior em xiuxiueja -des de dins l'oïda, es clar- que tornem a estar vivint una presa de pèl tant gran com el castell de Penyafort.

No és d'ara això. Sempre he tingut el sentiment que, quan deia que era independentista, hi havia qui pensava que jo era un tipus amb idees radicals i violentes. Doncs no. No em coneixen.

Catalunya? Moltes postures i rés concret. De què serveix ballar sardanes a la plaça de la Vila i fer botifarrades si, a la fi, l'únic que aconseguim és fer una bona migdiada.

Doncs crec que demà farem una mostra més del nostre folklore popular i demostrarem que els catalans sabem manifestar-nos pacíficament, amb il·lusió i ganes d'aixecar aquest país. Que som tan organitzats i educats que fins i tot semblem europeus. Però...

Però continuem espanyols. 

No hi ha altres maneres de fer? Tinc la sensació que no utilitzem les eines adequades. Que ens maregen i canalitzen el nostre desengany, però sense una fi concreta. 

Penso que la independència no interessa als que ens governen aquí i tampoc als que ens governen allà. Que per ells això és una collonada. 

Nosaltres, ens ho hauríem d'anar pensant. En tot cas, demà tornarem a fer el paper de figurant amb dues opcions: 

A.- "Manipulat o obligat" per la Generalitat (aquí ens diuen directament idiotes).

B.- Volem ser lliures (i com que la consulta no és legal, també ens prenen com els A). 

Amb quina et quedes?