Ho
pots llegir ràpid doncs aquesta entrada és curta. És una
mica el mateix de sempre, per animar el dia!
Abans de continuar et recomano que busquis i escoltis "Du hast" dels Rammstein.
Ja? Vale!
Aquest
juny es compleixen 3 anys des que vaig finalitzar la Diplomatura
de Infermeria. I m'agafa una sensació d'aquelles que arrambaria amb
el meu carregament de forces negatives amagades entre paraules
repetitives i escopiria foc pels dits que premen les tecles.
Però
no. Que no trobi feina d'infermer només és una mala sort de collons. I ja
prou. Això i excuses com l'edat, la crisi, la falta d'experiència,
la filosofia, la mare que els va matricular i altres, si n'hi han.
Per no oblidar que jo he fet un pas enrere, massa temps sense
treballar en un hospital...
M'estic
embalant com sempre i no ho vull escriure així.
Demano
perdó pels pacients que no he pogut curar. Per les intramusculars
que no he posat. Per les sondes que no travessaran cap conducte
urinari. Per les paraules que voldrien comunicar suport, per les ofertes a la família d'un èxitus cara a cara, sense
barreres, donant el millor que pots posant-te en la seva pell.
Demano
perdó perquè no podré donar-te consells ni fer-te un simple
electrocardiograma. No escoltaràs les meves ocurrents histories que
intenten treure ferro a segons quines situacions i et lliuraràs de
que intenti cosir la ferida oberta del teu front. No et faré deixar el tabac ni l'alcohol.
Això,
sabies que hi ha gent que treballa a varis llocs
alhora? Que si poden et foten? Que hi farem, és la sort de
cadascú. Felicitats.
Du, du hast... M'agraden els Rammstein. Però ara recordo una dels Koma que es diu "Imaginatelos".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.