La creu.

El meu admirat Groucho deia que mai acceptaria ser membre d'un club que admetés gent com ell. Una ocurrència digne del seu estil (si de veritat era el seu d'estil i no una actuació escrita en un guió, cosa que me'n refot doncs no aniré ara a tirar per terra la imatge que tinc d'aquest home).

Per la meva part -què pensàveu? què no trauria a passejar la Bèstia?- tinc una opció que podria definir com: "Puc formar part de molts llocs, clubs, partits, associacions, el que sigui on hi hagi més de dues persones". Però un cop dins em dona per escoltar els altres, per comprendre'ls, per analitzar el lloc on soc i per recordar-me que no he vingut a aquest món a imposar. No cal ser un vident per veure que al final ho he de deixar.

Per sort, com que m'agrada escriure, en alguns casos he redactat unes cartes de comiat maques. En una vaig engegar un sindicat gran. Segur que vaig ser molt injust doncs no tenen cap culpa de ser jo com soc. Però estic tranquil perquè tampoc els importa saber com son els treballadors.

Bé, soc un mentider, ara soc membre d'un col·legi professional d'una professió que no exerceixo. Ganes de donar-me de baixa en tinc i moltes, però seria com certificar la mort de la meva professió. I em vull resistir.

Vaig estar en una gran associació, semblant a una ONG, que després d'omplir un munt de respostes on-line i mogut per l'altruisme que m'ha donat la Infermeria -l'únic excel·lent de tota la carrera (una carrereta per personetes curtetes segons vaig escoltar dir a una infermera veterana que ella mateixa sabrà què li ha hagut de passar a la vida per ser aixi) va ser en Psicosocials- em vaig decidir a fer-me de voluntari. Em van rebre amb els braços oberts, no hi havia problemes i tot era meravellós. Sabien que jo era infermer i el meu oferiment de col·laboració estava obert a tothom. 

Un lloc ple de gent collonuda, amb immillorables sentiments, treballadora, compromesa, solidaria, de confiança i que treballa gratuïtament pels altres amb afany. I també, treballen per una mena d'empresa de Serveis que s'aprofita d'aquest material humà de Primera Qualitat per fer realitzar feines als voluntaris per les quals hi ha gent que es guanya la vida. 

No sé quina però alguna cosa falla. Gent que cobra, altra que no, trist. Sort que són els bons.