L'oferta.

Es va mullar la cara però no és va pentinar el cabell (no li cal). Va mirar amb una barreja d'incomprensió les arrugues que anaven sorgint del seu rostre i va pensar que continuava, malgrat tot, sent aquell jove inconscient de sempre.

Va posar-se la camisa -l'única del seu armari- que feia servir per anar a les entrevistes de feina. Va escollir els pantalons més nous. Es va mirar les sabates velles i brutes. Era l'hora.

En arribar a l'empresa on havia d'entrevistar-se per la feina de MANIPULADOR, va preguntar pel senyor X. El va rebre, sense presentar-se,  el senyor J. Tampoc va voler aclarir que ell no era X sinó J. Per què?

Asseguts davant l'un del altre, únicament separats per una taula, l'entrevistat va notar com havia estat primerament valorat. També va notar que unes sabates brutes havien estat el centre d'atenció per un bon instant.

Després de les típiques preguntes (com és diu, on ha treballat, què hi feia, té estudis...), quan el demandant va pensar que li farien una prova per comprovar les seves capacitats manuals, va veure amb disgust que el feien aixecar i que ja el trucarien. Per què?

Doncs perquè allò era un lloc de feina per MANIPULADOR, i ell tenia tot el perfil de ser un simple MANIPULAT.

I això no és una feina. Moltíssima gent ho treballem dia a dia de gratis.