Qui té el valor de llegir regularment aquest blog sabrà que algunes vegades he volgut canviar el nom de "quinapocafeina" per un altre. Ara és un moment d'aquells però la motivació no és la mateixa.
No he pogut escriure aquest dos mesos per diferent raons. Una d'elles, que estava treballant. L'altra, perquè l'ordinador habitual va morir en acte de servei (es va apagar en les meves mans. Va fer un soroll llarg i ronc, i va morir).
Avui estic escrivint perquè ja no tinc feina. M'han fet fora. I això em fa pensar, cosa perillosa en un ésser humà com jo en particular, i en l'ésser humà en general.
Fent un repàs dels cops que m'han fet fora sense acabar el contracte, he arribat a la conclusió que han estat quatre. Tinc mala memòria però d'això me'n recordo.
La primera vegada que em van acomiadar d'una feina va ser dur - hi portava quasi 20 anys treballant- però com que els propietaris ens van fotre fora a TOTS, van vendre maquinaria i terrenys, i ens van pagar indemnització, dons au!
La segona vegada vaig marxar jo, tot xulo, creient fer un bon negoci, deixant una feina estable per anar a treballar temporalment a l'empresa pública. Què us puc dir...retallades?
La tercera, no fa gaire, amb una estranya -al meu entendre- explicació fruit de barrejar una molt bona predisposició i voluntat, amb una evident falta d'experiència. Em queda el consol de que vaig poder fer una breu però aclaridora exposició de la intima relació entre aquestos conceptes.
Ara, la nova empresa acomiadadora, ha fet servir com motiu que "no encaixo amb la filosofia de l'empresa". Riuria però em faria gràcia si en tingués.
Això pot ser molt bo, segons com es miri. O cap explicació si ho mirem d'un altre manera. O molt dolent si ho volem veure d'un altre.
quinapocafeina? No. Soc capaç, als meus 51 anys, de trobar feina; però incapaç de mantenir-la.
quincarallotesticfet? quinaenfarasara? quincoidemon? quinuntdefem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.