El misteri del carrer maleït.

Crec que puc assegurar que he voltat per tots els carrers i racons del meu poble. No es tracta d'una habilitat especial, mes aviat que fa un munt d'anys que hi visc. També, perquè recordo les meves tardes d'adolescent passejant amb els amics sense rumb -ni un duro a la butxaca- per tot arreu.

Però és ben curiosa la meva relació amb una part del carrer Jaume Casanovas, un cop passat l'ambulatori, i quasi arribant al Onze de Setembre. Allà, sempre que hi he passat he notat una sensació estranya. Com si alguna energia negativa sortís dels portals d'aquells pisos que estan enfront de les Cases de la Seda. Com si en aquell lloc hi hagués una concentració de malifetes.  

Una trola? Casualitats? El cas és que ja rebutjo de passar-hi. M'explico:

Sempre que he caminat per aquell indret he tingut les experiències normals d'altres indrets, però concentrades. Allà m'han llençat un cigar encès des d'un bar i, lluny de demanar disculpes o fer-se l'orni, semblava que ho feien expresament. Un altre cop, des de la terrassa d'un altre bar, els clients cercaven gresca amb la gent que hi passava pel davant, tot dient bajanades.
En aquest mateix indret, un gos bordant i amb les meves cames com el seu destí, va sortir com un llamp sense que l'amo -per dir-li alguna cosa- de posat típic de "no fa res, es molt bo" li cridés l'atenció. 

Allà, un Sant Joan, em van tirar un petard des de un pis que, en esclatar, va donar tota l'aparença d'anar dirigit. També he trobat les típiques bicicletes que ocupen tota la vorera i esperen, amb aquella mirada tant absurda que posen quan tenen la bici entre les cames, que t'apartis.

Crec que n'hi ha més, però ja no les recordo. Es cert que això pot passar a qualsevol lloc del Prat, però allà, en aquells escassos 100 metres de vorera, m'han passat tots.
Només em falta treballar-hi i que m'acomiadin amb un "vostè no encaixa amb la filosofia del carrer i els seus fidels habitants".

Tinc raons per pensar que és un carrer maleït?