divendres, 26 d’abril del 2013

Punks.

Dels finals dels 70 recordo la sensació que, a la colla d'amics, ens va causar el punk. Teníem -encara en temin- el cap ple de pardals i allò era l'hòstia. Música a tot drap, lletres provocadores -algunes no les enteníem; però eren plenes d'insults!- estètica agressiva...tot el que podia semblar una bufetada a l'autoritat en qualsevol de les seves manifestacions.

Filosòficament parlant, el missatge no el compreníem gaire. Si que teníem la sensació de viure en un món injust i d'un futur imprevisible i negre. Sentíem molt parlar de la destrucció com la solució. Destruir el sistema per fer-ne un de nou, més humà i més just. Clar que, com sempre, hi havia que pensava que es tractava de destruir per destruir. De caps buits sempre ni ha hagut i ni haurà.

L'actual situació de crisi m'ha fet pensar en aquella època punk. No es veuen sortides. El jovent no té perspectives de futur. Ho té magre per treballar en una societat on el treball sembla imprescindible per viure-hi. No poden independitzar-se i créixer com persones adultes, tal com els han estat ensenyant des de petits. 
Els adults, veiem com la mentida on estem vivint és desfà com fum. L'estat del benestar és una pressa de pèl al servei del benestar d'uns pocs. Existeix una casta de vividors que viu gràcies al desastre de la resta. 

De què parlen alguns polítics per tal de mantenir-se en el càrrec? Dons de lo lletjos que son els altres. I quan més grossa la diuen, més contents estan de tirar merda capa un altre costat. Són responsables de la pèrdua de valors, del enfrontament, de la manipulació del pensament d'una majoria per benefici "seu?".

Vaja que, qualsevol dia, un d'aquestos -en general de dretes, dretes- acceptarà per fi l'eutanàsia però sols com trista solució per baixar la taxa d'atur. I algú el votarà hi tot.

Dons que la meva conclusió es que alguns dels "nostres" polítics actuen com punks radicals, dons fan servir la provocació constant, la destrucció, l'insult i el tirar endavant sense mirar quin mal fas ni importar-te el futur de ningú. Uns punks xungos que, segurament, escoltarien els Exploited. Grup a qui els Dead Kennedys van dedicar la cançó titulada “Nazi Punks Fuck Off”.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...