Oferta.

Tinc per costum fer un repàs diari de les ofertes que surten publicades en les webs especialitzades de recerca de treball. Avui una cosa m'ha sobtat. Bé, tres paraules posades una darrera l'altre, formant una frase senzilla però cridanera. Instintivament he sentit la necessitat fet doble clic en ella.

L'oferta: una empresa de Barcelona, sense límit d'edat, sou fixe, altes comissions, horari flexible, garatge en el mateix edifici. Òndia, vale! M'apunto. Adjunto curriculum; no adjunto carta de presentació -cal?- i enviar. El no ja el tinc, oi?

Ja han passat cinc dies des que em vaig apuntar a l'oferta de feina de "Fill de puta" en una empresa de Barcelona. No les tenia gaire clares, dons hi havia molts inscrits i jo no aportava experiència. Comprensible, oi?

Era molt possible que no em cridessin per fer cap entrevista -no per rés en especial-  però no era qüestió de ser negatiu i calia esperar que l'empresa valorés la meva candidatura.

I em van trucar! "Hola, truco del departament de Recursos Humans de l'empresa XXXXX, tenim el seu CV i estem molt interessats en vostè. Realment, el seu CV dona el perfil perfectament".

Quina il·lusió, semblava un nen molt content. Per fi tenia una entrevista i donava el perfil. De fill de puta, si, però donava el perfil que buscaven! Fill de puta però no inútil.

El dia indicat i l'hora indicada. Allà puntual, com sempre, amb els meus pantalons de fer entrevistes (els més nous) i la samarreta que sempre porto per aquestes actuacions. Però -sempre n'ha d'haver un- em vaig trobar en una gran sala d'espera on jo era l'únic que anava en texans. Tot eren homes i tothom portava corbata i roba planxada. La majoria tenia la cara molt seriosa, amenaçant.

Vaig tranquil·litzar-me imaginant que no havien anat de cos des de feia molts dies i que allò no anava per mi. Ni per ningú. No havien cagat i prou. Però -ep, dos!- qui em va fer l'entrevista tenia el mateix posat que ells. Quin mal de ventre!

- Siéntese- va dir indican dues cadires (estrany, jo sols tinc un cul).

Després d'una breu xerrada, el meu interlocutor va marcar en el meu expedient un gran NO encerclant-lo amb tinta de bolígraf vaires voltes. M'havia rebutjat.
Vaig respirar tranquil. Podia continuar de bona persona.
Ha ha ha ha !!