Sóc un gamberro (continuació)

Continuació escrit de juny

El temps a l'Eternitat també passa, però com n'hi ha tant, en pots perdre sense sentir-te culpable.

Una de les activitats que més m'agraden és passejar pels llimbs junt amb altres repetidors. A part de suspendre l'examen inicial, ens uneixen moltes més coses. Parlar amb altres et fa sentir acompanyat i adonar-te que sempre hi ha algú pitjor que tu, tant físicament com psíquicament.

Tots fem "vida" en cel·les individuals, sense portes ni finestres. Les parets són difuminades, grises, com fetes de núvol. Són cel·les acollidores, però el mobiliari és justet: un llit, un escriptori i una cadira. No hi ha televisió, però no ens cal, passejar pels llimbs i no fer res, cansa molt.

Tots hem de respectar els horaris d'àpats, estudis i passejos. No és un mal lloc; inclús ens hem plantejat suspendre l'examen de recuperació. Perquè, si aprovem, ¿on ens porten?

Tot i les classes obligatòries, no estudiem. El professorat en diu lliçons per "Obrir els ulls i la ment. El perquè de l'Existència". Nosaltres en diem "¿On està la nostra cervesa?"

Bé, han tancat les llums. He de dormir, com tothom. Demà espera un altre dia "etern". Bona nit.

Bon dia. Casualitats, avui, abans d'esmorzar, han publicat les llistes dels convocats a l'examen de recuperació. En dues hores tinc la prova. Ara, hi ha una cosa estanya; en lloc d'anar per ordre alfabètic està ordenada per "Aprofitament d'estudi". No ho entenc, estic l'últim de la llista. ¿Què no havíem quedat que ningú estudiava?

A l'hora assenyalada em presento a la sala. Mateixa sala; mateixa cadira; mateix tribunal. M'entreguen un full:

"¿Què ha après de l'estança en la Vida? Desenvolupi la resposta".

Malgrat no haver estudiat, tocat moralment per la meva posició a la llista, si volia escriure.

"Apreciat Tribunal:

He après a estar sol, és bo per mi. Que hi ha gent que no et vol per res, tret que els interessis. Que tots som egoistes i no veiem més d'un pam davant nostre si tenim un objectiu, sigui absurd o important. Que som solidaris amb qui està lluny i desgraciats amb qui està a prop. Que quan et va malament els primers que s'apunten a la teva execució són els amics. He après, que no tothom vol que et vagi bé, però malgrat això, jo si vull que els vagi bé, que progressin, que siguin feliços, que aportin, que com diuen ara, que sumin.
En resum: Que els vagi bé i no toquin els collons."

Nota final: 5

¿I ara, què?