dimarts, 7 de juny del 2022

¿Quan començo?

En baixar les escales i arribar a l'andana de l'estació de metro, vaig tenir una estranya sensació perquè, a l'altre extrem de l'andana, també estava jo.

La meva ment va posar-se a buscar respostes a aquella anomalia i el primer que vaig pensar, que era la imatge d'un mirall col·locat allà per fer que l'estació sembles més gran. Com segona solució va ser preguntar-me si era així com començava el final de tot. Si, si, de tot. La meva tercera possible solució tirava de la moda dels "Universos paral·lels", però no podia ser perquè jo, l'altra jo, s'apropava directament cap a mi amb actitud entre sorpresa i enuig.

L'altre jo que no era jo, més despert, em va fer un gest convidant-me a fer-nos a un costat de l'andana perquè la gent ja començava a mirar-nos i un nen cridava "Mira avi! Dos calbs iguals, grassos iguals i vestits igual. Que pallussos!". Un borratxo, que també diu la veritat, balbucejava alguna cosa similar. Crec.

  • ¿Qui ets? - Va preguntar-me. Tenia la meva veu, però un accent estrany. ¿Un àlien?

  • Això voldria saber jo. ¿I tu?

  • ¿Ets dels nostres?

  • Si, clar - Vaig respondre, perquè millor que penses que estava de la seva part.

  • ¿T'han també assignat la mateixa missió?

  • Si, clar la mateixa.

  • Estrany. Comprovo. Espera un moment aquí. No et moguis.- Estava molt seriò, enfadat.

Es va aixecar i va fer una trucada amb el seu mòbil, un "pepino" més luxós que el meu. Semblava parlar en idioma diferent i jo no entenia res. Però la meva ment va fer "clic" i vaig poder entendre-ho tot:

"Aquí Vladímir, espia rus destacat al Prat en servei especial secret. Porto la disfressa de persona vulgar i corrent. ¿Què passa amb vosaltres? M'he trobat a qui heu copiat. Sembleu la CIA. Quina tela. ¿Què faig ara? ¿El faig desaparèixer? Just ara que ho havia deixat. Va, que espero resposta".

Així que, senyor director, per això no he pogut venir a la feina aquests dos anys; li dic que em van portar a Sibèria detingut en una presó de màxima seguretat. ¿Què? ¿Què perquè estic tan moreno? UI, no ho sembla, però Sibèria és molt solejada.
No, no he fet fotos, comprendrà que eren instal·lacions militars.
¿Quan em reincorporo? ¿Quan començo?

1 comentari:

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...