Fa pocs dies, vaig anar de concert. La gràcia és que forma part de la gira de comiat d'un grup que jo havia vist actuar unes quantes vegades els vuitanta.
En aquell temps, escoltava molta música i anava a concerts, però no penseu que jo soc dels que li agrada estar dret i premut com una sardina de llauna, saltant i xisclant. No, a veure com ho explico, el meu caràcter és tranquil, m'agrada més aviat la música punk, rockera... és cert; però gaudeixo també amb un concert de jazz o clàssic. Depèn, entre altres factors, que qui la fa sàpiga transmetre, em faci sentir-la; que m'arribi al cor.
La sala on van actuar els Barón Rojo, era més petita que els pavellons d'esport que omplien els anys vuitanta; així i tot, estava plena de fans que, per sorpresa meva, eren molt més joves que jo i es sabien les cançons, cosa que ni jo recordo que les sabés quan els vaig veure en els seus inicis de carrera musical.
Amb tot, l'any 2022, hi ha coses que no canvien: la quantitat de cervesa que pot ingerir un cos humà pel sol fet d'omplir-lo. Els efectes, en alguns i algunes, eren evidents i van provocar alguna baralla ràpidament sufocada.
S'agraeix, almenys per mi que vaig deixar de fumar fa 30 anys, l'absència de fum dins el recinte, tot i que algun ja els portava fumats de fora.
Per defecte professional, vaig creure detectar alguna malaltia degenerativa entre el personal, però espero estar equivocat.
Musicalment parlant (ara!), tot i que el so feia que no reconegués alguna de les cançons a la primera, els músics van respondre amb molta professionalitat, algun d'ells amb l'edat de jubilació ja passada, estant damunt l'escenari dues hores i mitja, que déu-n'hi-do per un concert de heavy.
Jo estava a peu dret veient-los i vaig sortir d'allà que les cames no responien; sense beure una cervesa, però amb el pas com si hagués baixat del cavall després de fer un trajecte de Tortosa a Barcelona, tot passant per les costes de Garraf.
No va ser un concert memorable. Tanmateix, si l'evidència que la filosofia de consum de música d'aquells anys ja no existeix i que, grans músics i grups com aquells, ja no tenen cabuda en aquesta menyspreada indústria musical on tot són diners i la música (i els músics) el de menys.
Ara, que ningú em toqui els Rammstein. Entesos?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.