Vostè perdoni però jo no sóc popular

Una de les coses que més m'incomoda, quasi emprenya, és quan sóc en un lloc on no cal que hi sigui; on no sé on fotrem, junt amb un sentiment urgent de tele transportar-me ben lluny a terres menys hostils. És quan estic allà, on sembla que no cal que hi sigui, quan sento com si la meva moral marxés d'excursió al Pedraforca sense mapes, brúixola, carmanyola i calçada amb vambes.

Què no fot ràbia quan els detectors de presència NO et detecten? Quins nassos!

Fa un parell de dies que vaig entrar en una tenda de les moltes que estan en un poble prop del meu, un que comença per "Cast" i acaba en "defels". No voldria ara ser injust amb totes les tendes d'aquest poble, així que, estimat comercial o propietari d'una tenda de Castelldefels, si la teva tenda no comença per "C" i acaba en "O", estàs lliure del que explicaré.

Hahahaha, algú de Castelldefels llegirà això algun cop? Hahaha, no se'm pot negar optimisme i bon humor, hahaha. I més si és de Motos C___ó.

Quan vaig a comprar, acostumo a ser franc i confiat -error, per desgràcia, error, el meu gran puto problema- amb el defecte que espero tenir un interlocutor al davant amb la mateixa tara.

Vaig apropar-me a aquella tenda perquè recordava haver estat atès molt correctament. Però fa dos dies em vaig sentir vist i automàticament ignorat. Potser són tan bons que amb una mirada descarten els clients. Total, vaig anar mirant per aquí i per allà, vaig veure gent treballant, altres que ho semblava, però sense ganes de fer ni el més mínim contacte, ni tan sols visual. Defugien la meva mirada d'informació i contacte, abaixant el cap als papers del damunt de la taula. Com el típic estereotip de funcionari del passat.

Decebut, vaig marxar. En sortitr el Google Maps em va demanar la meva opinió de la visita. Vaig preferir no resprondre doncs podria fer una entradeta al quinapocafeina que el tinc ben descuidat.

Siau!