Caminant per la platja

Com ja sabeu, un dels grans problemes que tinc quan surto a fer cames pel camí de la platja és que l'oxigen entra pel meu cervell i fa estralls. Ahir va ser una caminada bona, tant, que es va convertir en força estona de córrer. Avui també hi he anat però el mal ja estava fet. Ai las.

Preguntes per dur al camí de la platja:

Per què els ciclistes tenen predilecció per passar per on els diu que no passin?

Per què alguns ciclistes pensen que els caminants son toca collons a peu?

Si un indicador diu "minorar la marxa", què no s'entén?

Per què passen pel teu costat com si el mon s'acabés darrere el seu cul?

Com pot un ciclista de cames treballades treure tal quantitat de mucositat del nas fins plantejar-me seriosament vomitar?

Es possible córrer, parlar i mocar-se amb els dits sense tacar-se?

Homes, si pixeu al camí per una imperiosa necessitat, perquè no dissimuleu una mica? Cal posar els braços en gerra i mirar-se avall?

Allò que es veu a l'horitzó és la Castor? Cagün san florentino

Per què no hi ha un bar a la platja durant l'hivern?

Pronador, supinador o joquesequé?

Jo no soc perfecte, però mira que tu

Ens veiem cremant bambes (o estossegant).

Aquell que tot ho sap

Soc i vaig ser un mal estudiant. Si per exemple tenia un examen d'història, dos dies abans era capaç de començar a llegir "El Quijote" enlloc de fer la feina. Però tranquils, un cop acabada la prova deixava la lectura d'aquell tros de llibre aborrit i sobrevalorat fins la propera ocasió. 

Confesso que no he llegit mai sencer "el Quijote" tot havent presentat un treball a classe. Què voleu? "Lectura i obligatòria" em fa perdre l'interès!

De totes maneres, literatura era la meva assignatura favorita. Una de les coses que hi vaig aprendre de llegir llibres va ser que, per poder ficar-se i dir el nom del porc a algú, primer s'havia de dir alguna cosa dolenta teva. O bé, al final del llibre, deixar anar alguna cosa que et lliurés de que et trenquessin la cara pel carrer.

Jo he dit que era un mal estudiant. Vale? 

Tots tenim un conegut (generalment home, vés a saber perquè) que sap de tot i més. Jo no dubto que hi hagi gent molt preparada però posar en dubte els raonaments d'algú que ha treballat i estudiat a consciència una matèria, és una forma indigne de relacionar-se amb els demés. Penso que es pot donar opinió, escoltar, o com a mínim, fer veure al teu altri que podrien ser les coses d'un altre manera, però sense intentar convèncer que tot i els anys d'estudi i feina, aquest amic o conegut vol que pensis que ets un ignorant.

Queda dit.