Passar el mort

Quan un de jove es sentia revolucionari, sense saber ben bé perquè, sempre pensava que la gent més gran havia fallat enormement i no havia intentat fer res per canviar la dinàmica destructiva d'aquesta societat. Ara, jo soc el gran i m'avergonyeixo de passar als meus descendents aquesta decadència; aquest món injust i violent que miris per on el miris fa pena.

D'un en un semblem intel·ligents. En massa, som idiotes.

Passem el dia a dia despistats, més amoïnats pels "grans" programes de la tele o per una pilota que per exigir justícia (les seccions d'esports dels informatius son exageradament llargues i vomitives. De fet, els informatius són tot menys informació).

Les masses sempre esperant entreteniment. A que algun heroi vingui a resoldre els nostres problemes perquè nosaltres estem massa cansats o ocupats i no ens volem perdre el quart partit del segle d'aquest any (que fan per la tele, pagant).

Una primera mesura que faria seria tirar murs. Encara no he escoltat cap partit polític que digui obertament que s'ha de permetre el pas de totes les persones lliurement. Clar, això és impopular i restaria vots. Per què no poden passar fronteres els immigrants que busquen viure? Qui de nosaltres no ho faria? Ui, no, allà no em deixen passar perquè ells son més guapos i llestos. Culpable. Em quedo aquí i em moro ara mateix.

De què els protegeixen? De nosaltres? De la nostra passivitat com éssers humans? Per mirar a un altre costat quan humilien algú? De la nostra impotència per canviar les injustícies? Per la nostra acceptació de polítiques inhumanes dels fills de puta que ens governen?

Ui, he dit una paraulota però, perdoneu, han donat mostres suficients que els importa una merda la nostra existència. I el cas és que els va bé: augmenta la xenofòbia i el recolzament electoral a les seves malifetes amb arguments com que cal combatre immigrants. 

Votants, sou idiotes o què? Immigrants ho som tots!