Polítics i mags.

Si, ho sé, a bones hores us escric.

Porto dies intentant fer públiques les meves idees polítiques davant l'espectacle actual. I una gran onada de vergonya aliena m'ho impedeix. Recordo allò que algú va dir: 

"d'un en un semblem intel·ligents però quan formem una massa som un munt d'idiotes". 

Ens estan fotent d'hòsties per tot arreu i sembla com si l'únic que volem es encimbellar qui ens ha de continuar robant. Si, si, continuar. Perquè tant se val si ja ho feia, amb l'ajut dels seus "enemics". I tant se val si només mira per ell perquè diu que...

Em sento tant imbècil. Ho deixo aquí.

Estimats Reis Mags. Com que sou mags ja ho deveu saber, però em sento obligat a fer una declaració pública de la meva mala forma d'actuar amb vosaltres (ep! no us penseu ara que sou la hòstia. Una mala manera d'actuar potser especial amb vosaltres, però en tinc també en general per tothom).

Grrr.

Soc un egoista des de sempre. La nit de reis, neguitós i potser poruc, esperava ansiós els vostres regals. Si, si, egoista i molt. Com sinó seria que, encara ara, conec els vostres noms però no sé qui sou. 

Tinc tres noms, que no vull dir, i desconec quin és el ros, el negre i l'altre. No m'importava ni m'importa. De petit la meva curiositat moria amb l'arribada dels regals. De gran, la missió de consumir ja ho aixafa tot.

I encara ara ho desconec, que ho sapigueu.

I no patiu. M'agrada el carbó.