No hi toco

i fa temps.

Jo no sé com definir això. Se'm fa difícil trobar una explicació, ja sigui lògica o en la ratlla de la parida, però el meu limitat enteniment no entén aquest garbuix de postures i agressivitat que ens escopim els uns als altres sense una raó aparent que no sigui, dic jo, sobreviure enfonsant al "contrari" amb tota mena d'eines com calumnies, mentides, ganyotes, menyspreu, insults, ignoràncies, indiferències... sense una violència física clara però amb tota la mala llet. Una llet aquesta que està ben gravada en els nostres cervells i, o bé està escrita en el nostre ADN, o bé ens la transmeten amb el menjar, o bé l'aprenem des de petits.

Em pregunto pels motius pels quals hi ha gent que busca baralla sempre i no els trobo. Supervivència? Arrasar el món i que sols hi visquin ells? Una patologia que els faci creure que qui no els riu les gràcies (baveja, vaja) no pot viure en pau? Valorar els altres per qui són i si se'n poden servir? No ho entenc. Egoisme? Vida eterna?

Veritat que, des de petit, he estat egoista. Però amb el temps he après a no ser-ho tant. A valorar els altres. He après que amb paraules amables i de suport la resposta sempre és positiva. Però malgrat tot, no sempre hi ha hagut un bon enteniment i m'han pres per idiota.

I això és per a mi, simple ésser viu que aspira a no ser un destorb, treballant com estic -per ara, que gràcies als depredadors egoistes que ens governen perquè volen viure com uns deus immortals gràcies a nosaltres- en la branca sanitària, és un misteri, una no lògica. 

Per a què collons voleu el poder? I els quartos? Per a què nassos voleu matxacar els altres? Serà que teniu el secret de la vida eterna i ens voleu fer fora d'aquest món i quedar vosaltres sols d'una vegada?

(aquí hi va un insult doncs soc força rondinaire).