dilluns, 26 de gener del 2015

Carta de la DRV.

Recordo quan, ja fa temps, em divertia enviant cartes a membres de la família i amics amb els que hi tenia una especial afinitat (que no tothom en rebia, vaja). Les escrivia a mà, amb tota la meva mala lletra i sense fer ús de corrector ortogràfic. I eren llegides, rellegides i repetides totes les vegades que calgués fins que el meu filtre de qualitat hi donés el vist-i-plau: contingut, format, lletra i potser algun dibuixet tipus "Ibáñez", com una aranya baixant de la cantonada del paper A4 (Millor m'hagués anat si aquesta meticulositat i cura també hagués infectat altres aspectes de la meva vida).

Carta que no passava el filtre, no entrava al sobre. Més d'una delirant sense enviar...

Després anava al estanc i comprava un sobre i un segell. Al davant hi escrivia el nom del destinatari i la seva adreça. Al darrere el nom del remitent que, quines coses, generalment era el meu. 

Era un plaer per a mi que aquell escrit fos llegit pel seu destinatari. M'imaginava la seva reacció en llegir-lo. Volia que fes riure, que comuniqués, que fos divertit i agradable de llegir. 

DRV

Rebo una carta, urgent i certificada, del Departament de Revisions de Vida (en endavant DRV). Hi diu que, vista la meva existència i trajectòria vital, el DRV ha decidit rescindir el meu contracte de Vida per poca productivitat. Tinc 10 dies per presentar al·legacions i nou projecte. Transcorregut aquestos, ja puc acomiadar-me i escollir el color de la caixa.
- La mare que els va parir!

Em desperto. Ha estat un mal son. A vegades no entenc com la meva ment somia aquestes parides. Ja no puc ni desconnectar ni descansar. M'aixeco i agafo la carta que hi ha sobre la taula de la cuina. La toco. Es de veritat, existeix, sols que és de l'última empresa on he treballat amb un contracte temporal. Bé, diuen que almenys no em maten, sols tocar els collons. Però agraït, perquè totes aquestes anades i vingudes, t'estimo no t'estimo, crisis i no crisis, merdes, incomprensió i altres tonteries, han fet de mi una persona més oberta de ment, lliure, combativa i optimista.

"Siguiente!"

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...