El
meu admirat Groucho deia que mai acceptaria ser membre d'un club
que admetés gent com ell. Una ocurrència digne del seu estil (si de
veritat era el seu d'estil i no una actuació escrita en un guió,
cosa que me'n refot doncs no aniré ara a tirar per terra la imatge
que tinc d'aquest home).
Per
la meva part -què pensàveu? què no trauria a passejar la Bèstia?-
tinc una opció que podria definir com: "Puc formar part de
molts llocs, clubs, partits, associacions, el que sigui on hi hagi
més de dues persones". Però un cop dins em dona per escoltar
els altres, per comprendre'ls, per analitzar el lloc on soc i per
recordar-me que no he vingut a aquest món a imposar. No cal ser un
vident per veure que al final ho he de deixar.
Per
sort, com que m'agrada escriure, en alguns casos he redactat unes
cartes de comiat maques. En una vaig engegar un sindicat gran. Segur
que vaig ser molt injust doncs no tenen cap culpa de ser jo com soc.
Però estic tranquil perquè tampoc els importa saber com son els
treballadors.
Bé,
soc un mentider, ara soc membre d'un col·legi professional d'una
professió que no exerceixo. Ganes de donar-me de baixa en tinc i
moltes, però seria com certificar la mort de la meva professió. I
em vull resistir.
Vaig
estar en una gran associació, semblant a una ONG, que després
d'omplir un munt de respostes on-line i mogut per l'altruisme que
m'ha donat la Infermeria -l'únic excel·lent de tota la carrera (una
carrereta per personetes curtetes segons vaig escoltar dir a una
infermera veterana que ella mateixa sabrà què li ha hagut de passar
a la vida per ser aixi) va ser en Psicosocials- em vaig decidir a
fer-me de voluntari. Em van rebre amb els braços oberts, no hi
havia problemes i tot era meravellós. Sabien que jo era infermer i
el meu oferiment de col·laboració estava obert a tothom.
Un
lloc ple de gent collonuda, amb immillorables sentiments,
treballadora, compromesa, solidaria, de confiança i que treballa
gratuïtament pels altres amb afany. I també, treballen per una mena
d'empresa de Serveis que s'aprofita d'aquest material humà de
Primera Qualitat per fer realitzar feines als voluntaris per les
quals hi ha gent que es guanya la vida.
No sé quina però alguna cosa falla. Gent que cobra, altra que no, trist. Sort que són els bons.