No en traurem un Oscar.

Començo per reconèixer obertament que soc un innocent i que m'empasso moltes mentides, ja siguin dites per mitjans oficials o pel boca a boca. Dit això, ja puc dir la meva.

Diuen que estem en una gran crisi. Certament, tot ho fa indicar, però qui té els diners continua tenint-ne. I no sembla gaire amoïnat si aquesta "crisi" la paguem nosaltres. Sobretot en el vessant moral, perquè en l'aspecte econòmic som considerats "residuals" -per no dir una paraulota- doncs com a simples usuaris d'almoines de diners, no comptem per a rés (i com si ens volguéssim extingir tots demà mateix). 

Som responsables de deixar-nos entabanar i permetre a uns pocs oferir una societat injusta com l'única solució a la convivència humana. Deixem estendre la por, la resignació, la injustícia, les desigualtats... ens estan empobrint en un món on ens fan necessitar diners per viure i créixer socialment. Barrejant símbols com si fos això el més important, ocultant veritats i despistant de forma que semblem nosaltres el problema. 

Som responsables de permetre una democràcia que funciona al servei d'uns pocs, permeten que surtin escollits uns polítics que, en la seva majoria més mediàtica, no sabem a qui serveixen.

Saben que ho sabem. Saben que guanyaran. Saben que enlloc de plantar-nos, anirem passant els dies, acceptant que s'esgoti la prestació d'atur. Acceptant que hi hagi gent que ho perd tot. No els importa.

I a nosaltres? No ens importa deixar aquesta esclavitud als nostres fills? Cóm podem deixar-nos anar així, acceptant aquest tracte com a qui li prenen la cartera, li agafen els diners, li tornen a deixar a lloc i no se'n adona mai? Per què continuem actuant com si l'enemic nostre fóssim nosaltres? 

Tinc l'estranya sensació de tenir el paper d'extra dins una gran pel·lícula èpica. Omplim escena darrere les "batalles importants" dels protagonistes. De moment, el rodatge de la pel·lícula no em sembla gaire esperançador. No en traurem un Oscar.