divendres, 19 de juliol del 2019

Mentides


Qui no ha mentit mai? Si, tothom uns sants...au va que ens coneixem!

La diferència entre mentir amb mala fe i mentir per evitar mals majors és gran. Tant, que una demostra que ets un simple fill de puta i l'altre que tens un cor tan gran i ple de bones intencions que, si existís el cel, estaria reservada per a tu una trona ben gran. Ara, això també deu ser mentida perquè us imagineu allà tot el dia asseguts mirant capbaix?.

Vivim en un món de mentides. Ens menteixen els polítics, tant els que no votem com els que votem. Ens menteix l'estat, com en els atemptats de la rambla. Menteixen els dels supermercats amb ofertes que estranyament surten més cares. Ens menteix la TV, fins hi tot menteixen els periodistes d'esports, que ja és dir. Ens menteix el de la revisió del gas, el mecànic, el quiosquer...la parella quan ens diu que ens estima.

Aquí no se salva ningú. També menteix el veí que xiula fent veure que no et veu per no saludar-te però dissimula tan malament que inspira una entrada al blog. No cal home, ja sé quina mena de persona ets (aquell que tot ho sap i jutja). Mirat el melic primer!

Un gran engany. Sort que jo no menteixo mai, però mai. Eh?

Bé, en una cosa si menteixo. Estic bé. Sols que m'ho prenc amb tranquil·litat i humor.

Petons.

dilluns, 27 de maig del 2019

Oxigen

No sé quan vaig sortir però crec que estic tornant de la platja. M'agrada anar-hi. M'oxigena el cervell. Però la meva relació amb l'oxígen ve de lluny. El punyetero actua com a element tòxic que en entrar en contacte amb mitja neurona "oficial" que tinc guardada pel meu cervell -no sé on, no em facis buscar ara-, fa que tingui la sensació d'estar tornant de la platja, però tard.

Però necessitava el passeig per fer el pas que he fet.
Equivocat? Potser. Necessari? Sí. Meditat? Moltíssim. Trist? També.

Ara prenc consciència que torno de la platja i m'adono que feia un any que no veia la gent amb la qual m'estic creuant en sentit contrari (utilitzo verb “veure” perquè no he saludat a ningú).

Els ciclistes continuen a la seva però tenen competència, patinets elèctrics. Però pitjor per a qui toca de peus a terra doncs els corredors/caminants han d’esquivar els dos anteriors. Te gràcia, anar a fer esport fins la platja en patinet elèctric.
No li veig la gràcia.

Un matí vaig sortir de casa per anar a la platja a respirar i posar ordre dins meu. M'ha costat estar-hi doncs no m'agrada la gentada ni la sorra ni sentir-me sol acompanyat. He procurat estar tranquil, respirar oxigen i fer de la solitud medicina.

Torno, potser no al 100% però torno a veure, torno a voler sentir, torno a viure.
I a qui no li agradi que es foti.
Qui ho hagi llegit i cregui que pot entendrem doncs agraït.
Qui no ho hagi volgut llegir doncs que el bombin.
Us desitjo el millor.

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...