El color groc

De petit, la meva opció primera era el vermell; d'adolescent, el negre; i de jove que ja li diuen senyor pel carrer, el groc. Però no per lluir-lo o per pintar parets, pel simple gust de veure'l. 

El cas és que s'ha convertit en un símbol. Si vesteixes de groc, es possible que algú que t'acusi de voler trencar la convivència i et vulgui trencar la cara. 

Es més que un color. Perquè ha fet aflorar un odi absurd, irracional.  

Tinc conegut que viu aquí des de fa quasi una vida, la seva en concret, que gràcies a l'estratègia de sembrar odi d'uns partits que es fan dir "constitucionalistas", cap a tot allò que els sembla massa català i per tant, poc espanyol, diu aquest amic, entre altres raonaments que li han passat, que el teatre català està en crisi perquè les obres son en català i la gent no hi va perquè no les entén. 

Qui collons hi ha darrere aquestes postures. Qui punyetes té per norma tirar aquesta merda. Puc entendre que algú s'ho empassi, però aquesta gent sap que menteix i vesteixen amb corbata. 

I TV3 adoctrina. Adoctrino jo per parlar en català? 

Si no t'agrada, no ho vegis. Si el que diuen no és normal, tingues l'enteniment de no creure-to. Hi ha canals de TV que no veig, doncs viuen de l'insult i no els importa el mal que fan a la gent. Menteixen i tant tranquils. Doncs no els miro.

No m'agrada que es dediquin a repartir odi, doncs per un cop que vivim aquí, en aquest mon, sols falta que ens estiguem barallant perquè uns quants visquin de puta mare.

Adoctrinen el Barça i el Madrid. Adoctrina tota la premsa pagada, escrita, llegida, escoltada o vista. Qui més crida i insulta, més veu té, Adoctrina qui sembra i permet l'odi. Per què un jove de 20 anys es dedica amb els amics a perseguir gent segons quina estètica llueixin? Es sent impune? Per? Qui l'ha empés a aquesta tasca?

Sembradors d'odi, a fer la mà!

Així tenim el pati de net.

Vaig escoltar que això de tenir un bloc ja no és moda. Vaja. Sort que no li faig gaire cas (al bloc).

Avui he vist cóm un camió s'ha saltat un stop i quasi atropella una moto (carrer moreres del Prat amb carrer Ignasi Iglésies a les 13 hores, per més info) i, què ha passat? Doncs que el conductor del camió semblava el fill del dimoni, cridant i fent intents de tirar la moto. 

Al final no hi ha hagut sang. 

Pati, net.

A la tenda Pull i nosequemés, de  Portal del Àngel, sempre que hi vaig crec que tothom roba menys els turistes i nosaltres. He vist un client pagar un article, fer moviments estranys, tirar accidentalment articles de la estanteria, donar-los patades fins fer-los fora de la vista i després, el mateix client, anar directament als prestatges de roba, agafar una samarreta, posar-la a la bossa i, com deia aquell, al carrer. 

Al sortir cap vigilància. 

Tu pagant religiosament.

Pati, net, net.

Mira, un ànec volant!

Llibertat presos polítics.

Sant Jordi empresonat

No sortirà als diaris però torna a ser Sant Jordi i jo continuo sense escriure un llibre.

Tampoc m'importa gaire doncs fa anys que no llegeixo diaris. La informació vola i molt cops a mig matí, la capçalera del diari ja és historia. D'altres, directament és mentida. I quan oloro la mentida, deixo de llegir.

En les últimes eleccions espanyoles, quan va tornar a guanyar qui va guanyar, amb el seu lider carismàtic al cap davant i les mans lliures, es podien intuir els atacs. “A vivir que son dos días”

El cas es que sospito que aquesta guerra política els va bé a tots, menys a nosaltres, que estem tornant sospitosament enrere de tot. Com si no sabéssim evolucionar com a societat i enlloc de lluitar davant les injustícies ens relaxem quan creiem haver arribat a un lloc estable.

Apa, que passin els dies, donam una cervesseta i...ui, la cartera!

I llavors hi ha qui ho justifica "mereixem perdre la cartera", qui s'enfada "aquesta cartera ens va costar molt d'omplir i l'hem deixat perdre", qui perd el cul pel lladre "si no fos pels nostres lladres, tot el diner de la cartera estaria a mans d'uns altres". 

Penso que tot símbol i bandera sols mou l'interès d'uns pocs. Crec que de tot moviment polític sols veiem una punteta i que res és el que sembla. No m'estranyaria veure com els que avui empresonen, ahir i potser demà, fóssim aliats dels empresonats.

Però això és política. I fot, perquè ens afecta a nosaltres, als del carrer, als que ens perdem drets (no dic diners perquè el que tenim individualment per ells és una misèria), els que perdem per seguir els seus interessos.

Em fot que hi hagin presos polítics. Em fot qui ho justifica. Em fot viure en un lloc on son possibles les injustícies i on el poble, nosaltres, sols podem parlar sense desviar-nos ni protestar.