Barbaritats inhumanes.

No aprenem. No volen que aprenguem. Hi ha qui no vol aprendre. Hi ha qui està orgullós de ser un ximple ignorant.

Quan veig les imatges dels refugiats deixats a la seva sort, no deixo de pensar en els exiliats que van anar a parar a les platges de la Catalunya nord. Humiliats, vexats, aniquilats. Oblidats.

Cada família té les seves histories que explicar. La meva té un avi que va estar al camp de concentració de Argelés sur mer. Un avi que mai va voler explicar rés. Unes platges que vaig visitar amb angunia doncs la meva ment em passava imatges d'aquells fets. I la angunia es fa forta quan veig que la història es repeteix en altres llocs i altres famílies. Un, dos membres, tots. El mateix oblit i menyspreu.

Però el que m'ha fet escriure és que m'he trobat amb gent, i no poca, que viuen en aquest mateix món, però que justifiquen aïradament el seu odi als refugiats. Que els culpabilitzen tant de la seva situació com d'altres coses com la inseguretat ciutadana o l'atur. Gent que seria feliç eliminant-los. Gent que, per la seva ideologia contraria a la humanitat, els qualifico d'ignorant, inhumana, adoctrinada, repugnant i estúpida.

  

Com poden justificar-se les mentides? Com poden posar-se en el bàndol dels que aixafen? Com poden utilitzar l'odi contra gent indefensa que sols vol viure? No es estrany que siguin capaços de justificar qualsevol genocidi. 

Com poden atacar una mare que va perdre el seu fill en els atemptats del 11M i va tenir el coratge de demanar justícia? 

Com poden mirar als ulls dels seus fills i no ser sensibles? On cony s'han criat? Què els hi diuen? Que vindrà algú a prendre'ls tot? Que el món és seu i no de tots?

Au va.