Per què el canvi?

Moltes vegades les coses més misterioses passen sense cap raó i després, amb la tranquil·litat d'unes hores més tard, un arriba a un estat mental on s'inventa una elaborada justificació que s'adapta al desitjos dels altres.

Per què ara canvio el nom del blog? 

Doncs perquè ara tinc feina (de moment) i no em sembla bé escriure en un blog on em queixo de la seva falta. En tinc, a vegades sembla que per molt de temps i altres cops que ja puc anar recollint els trastos, però de moment "aguanto". 

Una de les coses bones i dolentes que ha fet el pas del temps en la meva vida, deixant a part estudis i la quantitat d'empreses i professions que he desenvolupat, és que tinc l'ànima feta al moviment. Més de dos mesos en una empresa i em poso nerviós. Tot es torna monòton, fins el punt que he pensat que jo en una altra vida, si n'hi ha, era un nòmada del desert (no m'agrada la calor, ho he de dir tot o què?).

Per què "fins es nassos"?

Perquè "fins els nassos" ja està agafat. En un primer moment no en vaig adornar que havia escrit l'adreça del blog malament (fins esl nassos vaig posar) i així ho vaig deixar, malament, amb la dificultat que no sabia trobar el meu bloc.

Així que, per ara, serà FINS ES NASSOS. Perdoneu les meves anades i vingudes però és l'única manera que conec de tenir-me tranquil i no haver-me de fer "contenció verbal", 

Finalitzo l'entrada amb un riure, si, però de boig: hahahhahahaha

Buff

Nota: un 40% dels seguidors d'aquest bloc han expressat democràticament la seva disconformitat amb el nom. Torno als origens. 

No hi toco

i fa temps.

Jo no sé com definir això. Se'm fa difícil trobar una explicació, ja sigui lògica o en la ratlla de la parida, però el meu limitat enteniment no entén aquest garbuix de postures i agressivitat que ens escopim els uns als altres sense una raó aparent que no sigui, dic jo, sobreviure enfonsant al "contrari" amb tota mena d'eines com calumnies, mentides, ganyotes, menyspreu, insults, ignoràncies, indiferències... sense una violència física clara però amb tota la mala llet. Una llet aquesta que està ben gravada en els nostres cervells i, o bé està escrita en el nostre ADN, o bé ens la transmeten amb el menjar, o bé l'aprenem des de petits.

Em pregunto pels motius pels quals hi ha gent que busca baralla sempre i no els trobo. Supervivència? Arrasar el món i que sols hi visquin ells? Una patologia que els faci creure que qui no els riu les gràcies (baveja, vaja) no pot viure en pau? Valorar els altres per qui són i si se'n poden servir? No ho entenc. Egoisme? Vida eterna?

Veritat que, des de petit, he estat egoista. Però amb el temps he après a no ser-ho tant. A valorar els altres. He après que amb paraules amables i de suport la resposta sempre és positiva. Però malgrat tot, no sempre hi ha hagut un bon enteniment i m'han pres per idiota.

I això és per a mi, simple ésser viu que aspira a no ser un destorb, treballant com estic -per ara, que gràcies als depredadors egoistes que ens governen perquè volen viure com uns deus immortals gràcies a nosaltres- en la branca sanitària, és un misteri, una no lògica. 

Per a què collons voleu el poder? I els quartos? Per a què nassos voleu matxacar els altres? Serà que teniu el secret de la vida eterna i ens voleu fer fora d'aquest món i quedar vosaltres sols d'una vegada?

(aquí hi va un insult doncs soc força rondinaire).