Un cantant d'èxit.

Casualitats de la vida. Aquell cantant de prestigi internacional i famós per les seves cançons de melodies enganxoses i lletres incomprensibles, és amic meu. 

Ja fa uns mesos que no publica cap cançó nova i, casualment, ara l'he tornat a trobar pel carrer com si, coincidint amb la seva poca activitat creativa, pogués ara activar la seva vida social.

- Òndia! d'on surts tu ara?

- Tu ya sabes...

Lluny quedaven els hits i els discos de platí. Què se'n havia fet d'ell ara? Estava a punt de descobrir-ho, doncs m'havia convidat a casa seva.

En la soledat de la seva luxosa residència hi havia un gran silenci. No em va oferir una beguda calenta perquè no sabia fer anar la cafetera i la casa discogràfica li havia retirat el servei. Així que, cervesa en mà, vaig esperar l'oportunitat per esbrinar l'entrellat.

Quatre cerveses després vaig tenir en compte una gàbia buida en un racó del saló. 

- I aquella gàbia? -Em va saber greu preguntar, doncs la seva cara es va deformar immediatament.

- Del meu estimat lloro. Més maco! Es passava tot el dia cantant i xiuxiuejant! S'inventava cançons! Jo sols tenia que escriure la lletra!

L'ocell que li "componia" les melodies era ara un ocell lliure. Havia fugit per una finestra massa oberta. Per aquella mateixa finestra també havia fugit la inspiració i la bona estrella del meu amic cantant.

Doncs rés noi, benvingut a casa. Es una gran sort per a tots que hagis tornat i deixat aquella "música".