dimecres, 7 d’agost del 2013

El substitut

Aquell home d'edat mitjana -segons com es mirin els anys i la possibilitat de viure'n més- guardava dintre del seu cap, enmig d'un bon grapat de tonteries, una bona col·lecció d'anècdotes. No eren ni millor ni pitjors. Ni mentides ni veritats. Eren anècdotes de la seva vida, classificades, guardades, recordades i algunes ben oblidades. Però formaven part de la seva existència.

Tenia records de quan va començar a treballar, als 18 anys, dins la cuina d'un luxós restaurant. Allà, sense contracte, treballava l'estiu de 7 del matí a 12 de la nit. Ho va passar molt bé. Substituïa un pinxe que, tot i tenir contracte per tot l'any, no anava a treballar l'estiu.

Anys més tard, va començar a treballar de forma indefinida -allò deia el contracte- en una empresa tèxtil. Quan ell va entrar, l'empresa tenia més de 600 treballadors directes i un miler d'indirectes (o més). Amb el progrés i el pas del temps, aquest numero fins arribar als 220 treballadors directes. Sortia la mateixa feina -millor- però amb 380 persones menys. Com?

Substituint i eliminant feines i persones per avançades màquines. Així per exemple, en renovar la maquinària d'una secció que s'encarregava de empaquetar fibra en forma de rectangles de 300 quilos, és va anar passant de necessitar un equip humà d'una seixantena de persones, a un equip d'unes vint. El que feien tres operaris els anys 80, ho feia un l'any 1999.

L'home de mitjana edat va demostrar ser tant inepte com operari que va passar a oficines. La seva tasca principal era recollir informació i escriure-la en unes grans carpetes. Eren els anys 80 i això costava tot un dia de treball. L'any 2000, allò mateix ho podia fer en dos hores. A més, ell ja no era un administratiu, ell ja era un tècnic administratiu de qualitat (entre nosaltres, al carrer un mindundi més).

L'home de la mitjana edat, quan arriba a casa, té un déjà-vu. Així, un estri rodó i prou silenciós, rodola pel terra netejant. El menjar no cal fer-lo, doncs comprar-lo fet és més fàcil, còmode i sa? No cal anar al mercat a comprar queviures ni cap cosa que s'hi assembli, doncs per Internet ho pots demanar i t'ho porten a casa en poc temps. Més....? Ja fa temps que el diari no el compra i el llegeix per una pantalla; la TV funciona les 24 hores; ja no cal fer servir els bolígrafs, i una llarga llista d'avenços.

No sé, però l'empresa fa temps que va tancar.

divendres, 2 d’agost del 2013

Un cantant d'èxit.

Casualitats de la vida. Aquell cantant de prestigi internacional i famós per les seves cançons de melodies enganxoses i lletres incomprensibles, és amic meu. 

Ja fa uns mesos que no publica cap cançó nova i, casualment, ara l'he tornat a trobar pel carrer com si, coincidint amb la seva poca activitat creativa, pogués ara activar la seva vida social.

- Òndia! d'on surts tu ara?
- Tu ya sabes...

Lluny quedaven els hits i els discos de platí. Què se'n havia fet d'ell ara? Estava a punt de descobrir-ho, doncs m'havia convidat a casa seva.

En la soledat de la seva luxosa residència hi havia un gran silenci. No em va oferir una beguda calenta perquè no sabia fer anar la cafetera i la casa discogràfica li havia retirat el servei. Així que, cervesa en mà, vaig esperar l'oportunitat per esbrinar l'entrellat.

Quatre cerveses després vaig tenir en compte una gàbia buida en un racó del saló. 

- I aquella gàbia? -Em va saber greu preguntar, doncs la seva cara es va deformar immediatament.
- Del meu estimat lloro. Més maco! Es passava tot el dia cantant i xiuxiuejant! S'inventava cançons! Jo sols tenia que escriure la lletra!

L'ocell que li "componia" les melodies era ara un ocell lliure. Havia fugit per una finestra massa oberta. Per aquella mateixa finestra també havia fugit la inspiració i la bona estrella del meu amic cantant.

Doncs rés noi, benvingut a casa. Es una gran sort per a tots que hagis tornat i deixat aquella "música".

La banca sempre guanya

Època de silencis i enganys, de mitges veritats o mentides amagades darrera somriures. Temps d'injustícies, de covardia i por. D'am...