Un que espera.

"Vostè no es mogui d'aqui que ara venim a buscar-lo", li van dir al pobre home en el moment de deixar-lo assegut en un banc de la Diagonal de Barcelona.

Hores després, l'home va començar a impacientar-se i preguntar-se si allò no havia estat una enganyifa. Tenia gana, sed, imaginava poder aixecar-se i anar a pixar...però no ho podia fer, estava esperant.

Hores abans, li havien presentat un pla de futur dur però meravellós. Un somni. Començar de nou, amb totes  les forces i l'experiència per continuar i créixer. Seguir viu. Lluitar. Obrir la ment.

Els bancs de la Diagonal de Barcelona son perillosos. Si t'aixeques sense pensar ni mirar, es probable que una bicicleta et faci una carícia. Així que l'home va prometre's no aixecar-se ni fer un gest impropi fins que el trànsit de dues rodes amb tracció animal baixes d'intensitat (més per causa de la tracció que de les dues rodes).

Allà s'està encara. Esperant. Mireu, ara badalla. No us sembla ara que se li està posant una cara rara?

Ep! Qui ha dit idiota?

Gràcies.

Qui escriu en aquest blog habitualment m'ha encarregat que els digui que, per causes alienes a la seva voluntat, ara mateix està el pobret que no pot escriure una linea.

Això si, com que està molt ben educat, em diu que els digui que agraeix que continuïn entrant en el "quinapocafeina" encara que ell no sigui capaç d'escriure ni mot ni sèrie d'ells. El molt gandul de merd...

Tant aviat com tingui un moment de claror dintre del seu cervell -serà difícil, ho puc assegurar- ja farà la seva aparició triomfal per Internet; i esperem que sàpiga donar prous raons -si n'hi han- raonables per justificar aquest silenci (tant beneficiós, tot s'ha de dir).

Però -sempre n'ha d'haver un- encara ja va sent hora que ens unim uns quants i fem fora d'aquest blog el calb aquest. Amb una calba tant rodona com aquesta O. Ara entenc la gorra de la fotografia.

Això, fora! Que fins i tot marxi d'aquest país.   

Ara que hi penso...això dels nacionalismes està molt bé per omplir les butxaques d'alguns. Ens fan il·lusionar amb símbols i banderes quan en realitat, ells s'il·lusionen retallant tots els nostres drets (que tanta gent va patir per aconseguir per NOSALTRES).

Quan obrirem els ulls?