Abans, quan tenia pèl, agafava una ploma (“piju” que era), uns quants fulls en blanc i tot encenent un Lucky Strike, un Camel o un Ducados, començava a escriure, traient de dintre moltes coses que necessitava transmetre.
Ara, amb poc pèl, i antiestètic, encenc l'ordinador, obro l'Openoffice, escric quatre ratlles i recordo que abans, quan fumava, tenia més idees. On són les meves neurones!
Però vull dir-vos (sempre tinc l'esperança d'escriure i que algú tingui la bondat, o la mala sort, de llegir-me) que les meves assignatures preferides eren, per aquest ordre, dues: Literatura i Història.
Literatura perquè tenia una formidable memòria per recordar llibres, autors i dates que repetia a l'examen i oblidava sols sortir.
Història perquè sempre m'ha agradat veure pedres i saber-ne d'elles. El problema era que no donava per certa la història que explicaven els llibres i aprovava per benevolència de la mestra.
Si el que explicava el llibre d'història no quadrava amb les meves creences, no volia saber-ne res.
Començava a ser adolescent.
Hi ha una cosa que sempre m'he preguntat i que en algun vídeo de YouTube comencen a dir que ho expliquen però no. Et tenen mirant però no saben dir ni una.
Vejam si m'ajudeu, lectores/lectors imaginaris: Sempre hi ha hagut esclaus. Pel que he llegit o entès, els únics que eren lliures eren els primitius. Després, quan van començar amb faraons, reis, "senyorots" i altres bèsties, la humanitat sencera ha passat a ser esclava.
A la Edat Mitjana, la gran majoria eren propietat de l'amo (un pinta aquest fill de p, ja us ho dic).
Actualment, tenim la llibertat de prendre una cervesa a la "Plaza Mayor" i res més. Continuem sent esclaus, però som tan creguts que no ho volem veure.
No demanem permís per néixer, però en morir sembla que hàgim de demanar perdó per haver vingut.
Paga per viure. Paga per l'habitatge pagant-lo dues o tres vegades més amb la hipoteca. Si mors, els teus l'han de tornar a pagar-ho si volen tenir. Treballa com un idiota per pagar coses que no necessites i pagues a un preu que algú posa, però que és més del que la teva salut i la teva vida valen.
En els anuncis de cotxes, el cotxe dels teus somnis corre per la carretera lliure, sense restriccions. Quan el tens, pagant-lo amb esforç, està aturat en caravana la major part del temps junt amb altres cotxes salvatges. I tu, aclaparat amb el preu de la gasolina, impostos i altres; estigmatitzat perquè per culpa teva i del tub d'escapament del teu vehicle el planeta se'n va a la merda.
Per culpa teva, pobre mortal que treballes 8 hores o més al dia per un sou que et dona just per pagar-ho tot (amb sort) i prendre una cervesa en llibertat.
Una, no ens passem. Puyetero burgués.
I si ens ajuntem tots i enviem aquest model de societat avançada a la merda? I si vivim la nostra existència sense donar el nostre alè a qui recull el benefici del nostre esforç per fumar-se'l com si fos una cigarreta de Lucky Strike?
Perquè no fem d'aquesta existència una experiència única de germanor, solidaritat, ajuda i remetem a la merda qui ha projectat això com el paradís de les diferències socials, la pobresa, la insolidaritat, la violència i tantes xacres?
Perquè no diem PROU? És la nostra vida. És la vida dels nostres!
Ah, calla. Que s'ha de pagar la hipoteca i que bé juga el Barça.
Res tu.