De petit era l'últim en ser escollit per formar part de totes les alineacions dels molts equips de futbol del pati de l'escola. El dia que era escollit penúltim, em sentia alleujat.
D'adolescent, recordo que una amiga em va dir que de primeres no queia bé a la gent, però que quan se'm coneixia, era bona gent (se'm va quedar gravat això).
Jo no em creia, ni crec ni vull, ser important ni superior a ningú, però (sempre ha d'haver-hi un de però) ara que soc menys adolescent, crec que aquest era el problema: que jo no creia en mi, deixant als altres escollir a tothom abans que a mi. Adaptar el joc, els gustos, la forma de ser dels altres a mi, en lloc de formar la meva. Creure que jo no era un futbolista amateur òptim per ser escollit entre els primers.
No puc caure bé a tothom.
I està bé.
A mi tampoc em cau bé tothom.
I tu menys.
Revisant la meva llista de contactes del mòbil m'adono que podria prescindir pràcticament d'un 80% dels contactes. Sols interactuo amb un 20% i, ara que ho escric, em sembla massa tant per cent i tot.
Un munt de gent que conec, tota bona gent, però que no tenim ja camins comuns. No quedem ni per mirar-nos a la cara.
He de reconèixer que soc dels que s'allunya amb facilitat. Diria que m'agrada estar sol, però no és veritat. Més aviat penso que no sé estar.
De petit, a la pregunta que a tots ens han fet: Què vols ser de gran?" responia policia o bomber, però vaig tenir el període de voler ser camioner. Imaginava pujar al camió i viatjar, amunt i avall, viatjar tota l'estona, veient països nous, carreteres noves, nova gent... i sense tenir un lloc fix on quedar-me espatarrat. Dormir a la cabina del camió...
Imagino que porto un fotimer de vides anteriors sent un nòmada. M'imagino al desert, amb el cel rogent, la mà al front tapant els ulls, gaudint de la posta del sol.
I això que a Irlanda pensaven que era d'allà. Potser en veure com bevia la cervesa negra.
Conclusió (he d'acabar això d'alguna manera): Podem anar a prendre unes cerveses negres sempre que vulgueu. Però és possible que quan vagi al vàter desaparegui.