A vegades, me'n penedeixo d'haver-me tret el carnet de conductor d'ovni. Ja m'ho deien a casa: "estudia o acabaràs treballant de vés a saber quina cosa". I no vaig fer cas. Com ho havia de fer, si era la personificació de la protesta! Que ho veien blanc, jo negre. Que era així, jo ho veia aixà.
Però no vull presumir de les vegades que duia raó.
Doncs ja ho veieu, aquí estic, donant voltes per l'espai com un idiota. Perdó, m'he oblidat de presentar-me: sóc un ésser intel·ligent; extraterrestre és clar. Com no vaig voler estudiar, m'he de guanyar el pa viatjant per l'espai en una nau en forma d'allò que vosaltres en dieu "puro" (nota: els que van en "plats voladors", són uns estirats, com d'una altra galàxia. Tòtiles) doncs això, viatjant en la recerca de noves formes de vida.
Romàntic, eh? Trobar-les per explotar o destruir.
Al meu món estem tan avançats que hi ha coses supèrflues que deixem de banda. Després us explico quines que ara és massa llarg.
Sabíeu que l'univers és finit? Sí, acaba just al meu planeta. "El meu lloc a l'univers", en diem. Més enllà hi ha un gran vuit on cau tot el que s'hi acosta. Que on cau? Si us plau, no desviem el tema.
Al meu món, formo part de la gran majoria dels "sense nom". Si, som els que no hem superat el que vosaltres anomeneu "Selectivitat"; si no aproves, no tens nom. Apa, directe a l'Ovni.
Ara
mateix estic per sobre dels vostres caps. Veig la Terra, tota blava,
amb coses que brillen per la superfície. No sóc jo el dolent, són
els meus companys, sense nom també, que són uns grimpes i
han informat als superiors de la vostra minsa existència. Punyeta,
ara no tindrem més collons que parar i baixar a donar una ullada.
Doncs jo no penso baixar, que vagin ells que són uns pilotes. Que
aprenguin a estar callats quan toca!
Ja han tornat. Han pujat
a la nau un ésser estrany de quatre potes. No es comunica
telepàticament, sols fa uns sorolls forts i mou l'antena que té
just per sobre d'un forat per on surten reproduccions a escala de la
nostra nau. Alguna intel·ligència té doncs. I et mira amb uns
ulls...
Hem fet un redactat entre tots -recordeu que no tenim aprovada el que anomeneu selectivitat- i hem posat nota al nou planeta descobert. Nom no, perquè si no en tenim nosaltres doncs que tampoc en tingui en nou món aquest d'aquí a baix.
El redactat diu així:
Hola. Aquí la nau que ha arribat a la posició TERRA (no és la posició real, coses de la protecció de dades) Hi ha un planeta mitjà perquè, tot s'ha de dir, ni és gran ni petit. Té un estrany color blau que crida molt l'atenció, molt bonic, però s'ha de mirar de lluny. Quan t'hi apropes, veus zones de diferents colors, no sempre relacionats amb la vida.
La gran majoria de bèsties que hi viuen estan sotmeses a unes altres que van a dues potes i tapades per no anar despullades. Aquestes viuen apilades en unes caixes grans amb petits foradets a les parets. Sembla una societat poc solidaria perquè van pel carrer sense mirar-se i es mouen com si tinguessin molta pressa.
Molt sorollosos. Ens hem barrejat entre ells i fan mala olor. Potser per això van amb mascareta. Ens han intentat prendre la cartera 6 vegades, tot i que ens hem declarat com extraterrestres perillosos no ens han fet ni cas (Societat avançada militarment?). Inclús una iaia se'ns ha colat al Súper.
Conclusió: planeta apte per la vida, però cal exterminar l'espècie dominant perquè no té respecte per ella mateixa ni pel planeta on viuen. Destaquem la percepció de no ajuda, no solidaritat, maltracta a les criatures que no van a dues potes, on qualsevol motiu pot significar violència (insults, amenaces).
A la tornada farem una reunió per veure les fotos del viatge.
Afectuosament.
Nosaltres,
els sense nom.