Rodejat i sol.

Avui he tingut un mal dia i crec que és l'inici d'uns quants.

Tinc una entrada sense publicar on parlo del dret a morir dignament. No acaba de fer-me el pes i prefereixo tenir-la guardada. Quan em vull posar transcendental, fluixejo. Així que, agafat.

Ningú hauria de morir sol. És possible que no se n'adoni que és mort, però per respecte al difunt i per la nostra salut mental, hauríem de fer que ningú moris sol. Tampoc hauríem de permetre que un cos sigui enterrat de qualsevol manera. Llençat.

Les funeràries NO haurien de ser un negoci.

En temps normal, sense coronavirus, negoci en marxa: que si flors, que si corones, les millors fustes, un dineral! Però amb pandèmia, tot l'embolcall s'esmicola. Potser no cal?

Però no solament funeràries. La vida dels vius també canvia. Estem passant per un moment estrany. S'ha aturat tota l'activitat "no essencial" i què ens queda? Carrers i carreteres buides. Vol dir que tota la gentada que es mou quan no hi ha pandèmia es belluga per fer què? No són essencials! No cal que s'abraonin a sobre de qualsevol mitja de transport per anar corrents a la feina doncs el que fan, i potser la seva existència, no val per res?

Ara començaria un relat del fet que vull anar a viure a un poble i cuidar vaques (qui em coneix bé, i no massa gent, sap que aquest és el meu desig de la infància), Segur que és un treball molt dur però sempre he cregut que una vaca pot ser més agraïda que un humà.
Alentir el temps, gaudir de la vida. Aixecar-se molt d'hora, passar-les canutes però content de ser, d'estar, de sentir-me algú. I no aquí, en mig de la selva de formigó. Convivint amb autèntiques bèsties de dues potes que sols pensen quan...quan...No sé, crec que NO pensen. Viuen perquè si, i ep, són millor que tots els altres.

És trist estar rodejat i sentir-se sol.

Generalitzo. Sóc injust amb tu. I amb tu. I amb tu també. I amb, joder! Quanta gent!

Hauríem de plantar-nos. Amb el que guanyen les grans fortunes i alguns polítics, TOTS podríem viure la vida sense fer malbé el planeta.
Com deia aquell, "penseu-hi". 

La vida per gaudir-la, i no per patir-la amb les baralles dels altres.