Abans
escoltava un grup, de nom igual que la policia però en una llengua
no minoritària, que va deixar de ser ben mirat pels meus ulls
després de llegir una entrevista amb el titular "Estamos aqui
solo por el dinero". Ai las! Vaig regalar alegrement un vinil
seu al primer amic que em va dir que li agradaven.
Tots
els que tenim diners per un cotxe, moto o fargoneta, però no podem
ni cal canviar-lo abans dels quatre anys, hem de passar
obligatòriament per la ITV.
Una
revisió del vehicle per la nostra seguretat, es clar. No cal que
m'ho imagini gaire doncs he viatjat a països on la majoria dels
cotxes que hi circulen aquí estarien ja desballestats. Una anècdota
que aquí seria realitat si aquesta collonada de revisió no fos
obligatòria.
Però
com tot aquí se'n fa un gra massa: esperes, el preu de la revisió,
el sentiment de perdre temps, el neguit, les mirades entre
conductors...i repetir el procés si la revisió no és
satisfactòria.
Les
primeres inspeccions són una collonada doncs el vehicle és nou,
però el procés és el mateix que si el cotxe tingués 100 anys. I
aquí és quan sospito que el negoci principal son els diners.
Petites fàbriques de recollida de diners del contribuent, nosaltres.
Com un peatge d'autopista que has de pagar per nassos. Ara,
l'autopista la pots agafar o no.
Pels
diners. Com sinó s'entén que hi hagi empreses dedicades a fer-los; que hi hagin llocs especials per fer-los; que t'hi hagis que
desplaçar, fer cua i passar nervis. Uns ingredients que fan sospitar una sucada de pa. Per què no pot fer-la el nostre taller de confiança?
Per cert, he anat d'hora i el cap del servei no hi era. Deu entrar a les nou.
Per cert, he anat d'hora i el cap del servei no hi era. Deu entrar a les nou.